Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  atenuància, n f
  • es  atenuancia, n f
  • en  attenuance, n
  • sbl  D

Química física

Definición
Logaritme decimal de l'invers de la transmitància.

Nota

  • Matemàticament, l'atenuància s'expressa com D = -log10 τ.

    L'atenuància es redueix a l'absorbància si el feix incident només s'absorbeix o es transmet, però no es reflecteix ni es difon.
  • ca  atmosfera de nitrogen, n f
  • es  atmósfera de nitrógeno, n f
  • en  nitrogen atmosphere, n

Química inorgànica

Definición
Atmosfera inerta constituïda per nitrogen.
  • ca  atmosfera inerta, n f
  • ca  atmosfera neutra, n f sin. compl.
  • es  atmósfera inerte, n f
  • es  atmósfera neutra, n f
  • en  inert atmosphere, n
  • en  neutral atmosphere, n

Química inorgànica

Definición
Atmosfera la composició de la qual impedeix que reaccioni amb cap substància.

Nota

  • Normalment, l'atmosfera inerta es fa servir per a treballar amb substàncies molt reactives, ja que solen reaccionar amb l'oxigen i l'aigua de l'atmosfera terrestre.

    L'atmosfera inerta més usual és l'atmosfera de nitrogen. Per a substàncies molt reactives que també podrien reaccionar amb el nitrogen, es fa servir una atmosfera de gasos nobles, si bé això tendeix a encarir els procediments.
  • ca  atmosfera inerta, n f
  • ca  atmosfera neutra, n f sin. compl.
  • es  atmósfera inerte, n f
  • es  atmósfera neutra, n f
  • en  inert atmosphere, n
  • en  neutral atmosphere, n

Química inorgànica

Definición
Atmosfera la composició de la qual impedeix que reaccioni amb cap substància.

Nota

  • Normalment, l'atmosfera inerta es fa servir per a treballar amb substàncies molt reactives, ja que solen reaccionar amb l'oxigen i l'aigua de l'atmosfera terrestre.

    L'atmosfera inerta més usual és l'atmosfera de nitrogen. Per a substàncies molt reactives que també podrien reaccionar amb el nitrogen, es fa servir una atmosfera de gasos nobles, si bé això tendeix a encarir els procediments.
  • ca  àtom central, n m
  • es  átomo central, n m
  • en  central atom, n

Química inorgànica

Definición
Àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un complex.

Nota

  • L'àtom central està envoltat de lligands que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats i sol ser un element de transició com el níquel, el cobalt o el platí.
  • ca  àtom coordinador, n m
  • es  átomo coordinador, n m
  • en  coordinating atom, n

Química inorgànica

Definición
Àtom del lligand que s'enllaça directament a l'àtom central d'un complex.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico, n m
  • es  carbono asimètrico, n m
  • es  carbono estereogénico, n m
  • es  carbono quiral, n m
  • en  asymmetric carbon atom, n
  • en  chiral carbon atom, n
  • en  stereogenic carbon atom, n

Química orgànica

Definición
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.

Nota

  • La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 (vegeu la imatge). Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.

    En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el nombre màxim d'estereoisòmers és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o diastereoisòmers.

    Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de quiral. Aquest ús també s'ha mantingut en denominacions tradicionals com síntesi asimètrica.
  • ca  atomització, n f
  • es  atomización, n f
  • en  atomisation, n
  • en  atomization, n

Química analítica

Definición
Procés de conversió de les molècules d'un anàlit en àtoms lliures.
  • ca  atractor, n m
  • es  atractor, n m
  • en  attractor, n

Química física

Definición
Punt límit a què pot arribar una reacció oscil·lant en un espai de concentracions, que generalment sorgeix com a conseqüència de la natura autocatalítica de les etapes elementals associades a les espècies involucrades en la trajectòria en sistemes oberts.

Nota

  • El terme atractor prové de l'estudi matemàtic de l'estabilitat d'equacions diferencials, i es descriu com una corba tancada, representada sobre eixos cartesians de concentració, quan es dibuixen en funció del temps.

    L'atractor s'assoleix, sovint, independentment de les condicions inicials en què s'inicia l'oscil·lació de la reacció. En certs casos, la trajectòria en l'espai de concentracions, tot i descriure una figura propera a una corba tancada, no arriba a tancar-se. Això implica que l'oscil·lació presenta signes d'irregularitat que s'identifiquen sovint com a caos. En aquests casos, l'atractor s'anomena atractor estrany, i és una figura representativa del caos determinista, atès que està implícit en l'estructura de les equacions diferencials associades.

    En sistemes tancats usuals no oscil·lants, l'atractor correspon a l'estat d'equilibri al qual tendeix el sistema independentment de les concentracions inicials.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico, n m
  • es  aumento del punto de ebullición, n m
  • es  aumento ebulloscópico, n m
  • es  elevación del punto de ebullición, n m
  • en  boiling-point elevation, n
  • en  ebullioscopic elevation, n
  • en  ebullioscopic increase, n

Química física

Definición
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆Te = ke m, en què ke = M1/ae és la constant ebullioscòpica.