Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de bioètica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  atenció, n f
  • ca  cura, n f
  • es  atención, n f
  • es  cuidado, n m
  • es  cura, n f
  • en  care, n
  • en  cure, n

Atenció sanitària

Definición
Conjunt d'accions que un professional duu a terme per vetllar pel benestar d'una persona, d'un grup o d'una comunitat.
  • ca  atenció al dol, n f
  • es  atención al duelo, n f

Final de la vida

Definición
Atenció que té per objectiu atenuar el patiment per la pèrdua d'una persona estimada.

Nota

  • L'atenció al dol forma part indestriable de la bona pràctica de tots els professionals de la salut.
  • ca  atenció al final de la vida, n f
  • es  atención al final de la vida, n f
  • en  end of life care, n
  • en  EoLC, n sigla

Final de la vida

Definición
Atenció d'un pacient amb una malaltia terminal consistent en el seu acompanyament i en l'adequació de les actuacions sanitàries, amb l'objectiu d'evitar-li el dolor i altres símptomes i procurar-li una mort en les millors condicions possibles.

Nota

  • L'atenció al final de la vida és un deure de tots els professionals de la salut, i inclou, si escau, l'atenció a la família del pacient durant el procés i després de la seva mort.
  • ca  atenció centrada en la persona, n f
  • es  atención centrada en el paciente, n f
  • es  atención centrada en la persona, n f
  • en  patient-centered care, n
  • en  patient-centred care, n
  • en  person-centered care, n
  • en  person-centred care, n

Atenció sanitària > Relació assistencial

Definición
Model d'atenció en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.
  • ca  atenció sanitària, n f
  • ca  assistència sanitària, n f sin. compl.
  • es  asistencia sanitaria, n f
  • es  atención sanitaria, n f
  • en  health care, n

Atenció sanitària

Definición
Prestació de serveis sanitaris per a mantenir o restablir la salut.
  • ca  autoempelt, n m
  • ca  empelt autòleg, n m sin. compl.
  • es  autoinjerto, n m
  • es  injerto autólogo, n m
  • en  autograft, n

Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions

Definición
Empelt de teixit procedent d'una part del cos d'una persona que s'implanta en una altra part del cos de la mateixa persona.
  • ca  autonomia, n f
  • es  autonomía, n f
  • en  autonomy, n

Conceptes generals > Principis i valors

Definición
Capacitat d'una persona de prendre decisions sobre els aspectes que afecten la seva vida i d'actuar segons els seus valors i les seves creences personals.

Nota

  • Es respecta l'autonomia de la persona atesa amb l'acceptació de les seves decisions, mentre que es coarta aquesta autonomia si s'actua contra la seva voluntat.
  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • en  auto-guardianship, n
  • en  autoguardianship, n

Salut mental

Definición
Acció de designar voluntàriament un tutor per a si mateix, o de manifestar l'exclusió d'alguna persona per a aquest càrrec, que pot fer qualsevol persona competent, en previsió de ser declarada incapacitada.

Nota

  • 1. L'autotutela, regulada per llei, pot formar part d'un pla de decisions anticipades que garanteixi el respecte a la voluntat i l'autonomia de la persona atesa, en previsió d'una futura modificació de la capacitat legal a causa de l'evolució de la malaltia.
  • 2. En les disposicions de l'autotutela es poden nomenar tutors substituts en cas que la persona designada, arribat el moment, no pugui o no vulgui exercir el càrrec. La designació de tutor a Catalunya no funciona de manera automàtica, sinó que s'ha de declarar posteriorment a la incapacitació.
  • ca  avaluació de la competència, n f
  • es  valoración de la competencia, n f
  • en  assessment of decision-making capacity, n
  • en  capacity assessment, n
  • en  competence assessment, n

Atenció sanitària > Relació assistencial

Definición
Valoració de la capacitat d'una persona per a prendre una decisió concreta que afecta la seva salut en un moment determinat.

Nota

  • 1. L'avaluació de la competència la realitza el metge responsable, amb l'ajuda, si escau, d'un metge especialista (psiquiatre o neuròleg) i d'altres professionals de la salut que participen en el procés d'atenció del pacient, i es duu a terme sempre que hi ha dubtes sobre la capacitat de decidir del pacient; per exemple, quan és menor d'edat o quan se sospita que pot tenir un trastorn cognitiu o de la conducta. En general, hi ha quatre aspectes que poden determinar si una persona és competent per a prendre una decisió autònomament: la capacitat per a expressar una elecció; la capacitat per a entendre la informació rellevant de la situació en què es troba abans de prendre cap decisió; la capacitat per a avaluar el sentit de la informació pel que fa a la seva situació, especialment la malaltia i les conseqüències que cada opció pot tenir en la seva salut i en la qualitat de vida, i la capacitat per a raonar i desenvolupar un procés lògic en el qual, partint de la informació rebuda, consideri la situació des de la seva realitat i fonamenti la seva decisió, ponderant riscos i beneficis.
  • 2. Alguns dels instruments d'avaluació de la competència més coneguts són l'escala mòbil de Drane, l'escala MacCAT-T, o l'Aid to Capacity Evaluation (ACE) de la Universitat de Toronto.
  • ca  avortament ètic, n m
  • es  aborto ético, n m
  • en  ethical abortion, n

Reproducció humana

Definición
Avortament provocat que es duu a terme quan l'embaràs és fruit d'una violació.

Nota

  • La denominació avortament ètic, que té ús en alguns textos legals, es pot considerar qüestionable, ja que des d'un punt de vista moral també podrien tenir caràcter ètic altres tipus d'avortaments.