virtuema - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
virtuema
virtuema
- ca virtuema, n m
- es virtuema
- fr virtuème
- en virtueme
Definición
En la terminologia de Bernard Pottier, conjunt de semes que constitueixen la part variable i connotativa de la significació d'una unitat lèxica.
Nota
- El virtuema només s'actualitza en determinats contextos discursius. Per exemple, el mot roig pot actualitzar el sema [+perill] per a molts parlants. El virtuema, juntament amb el classema i el semantema, constitueixen el semema.
