Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  adverbi pronominal, n m
  • ca  adverbi nominal, n m sin. compl.
  • es  adverbio nominal
  • es  adverbio pronominal
  • fr  adverbe nominal
  • fr  adverbe pronominal
  • en  nominal adverb
  • en  pronominal adverb

Definición
Adverbi que presenta propietats nominals i que, segons el seu significat, denota lloc, temps, manera o quantitat.

Nota

  • Per exemple, els adverbis demostratius, que denoten lloc (ací, aquí, allí, allà) o manera (així), els adverbis de temps díctics (ahir, demà, enguany) o anafòrics (aleshores, llavors), els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant), els pronoms febles hi i en, en alguns dels seus usos, o els adverbis de lloc i de temps com davant, darrere, abans, que també es poden caracteritzar com a preposicions intransitives. Com ocorre amb els noms, molts d'aquests adverbis admeten el modificador mateix (allí mateix, demà mateix, davant mateix), poden funcionar com a antecedent d'una oració de relatiu (allà on pugues, ara que tinc vint anys) i com a complement d'una preposició (des d'allí, des de demà, des de davant, des de quan?).
  • ca  adverbi de grau, n m
  • ca  adverbi quantitatiu, n m sin. compl.
  • ca  intensificador, n m sin. compl.
  • ca  quantificador de grau, n m sin. compl.
  • es  adverbio de cantidad
  • es  adverbio de grado
  • es  cuantificador de grado
  • es  intensificador
  • fr  adverbe de degré
  • fr  adverbe de quantité
  • fr  intensifieur
  • fr  quantificateur de degré
  • en  degree adverb
  • en  degree quantifier
  • en  intensifier

Definición
Adverbi que indica el valor amb què es presenta, en una escala de graus, la propietat o la situació expressada per un adjectiu, un altre adverbi o un verb.

Nota

  • Per exemple, terriblement, molt i massa en Estava terriblement angoixat, Viu molt lluny, Crida massa. El terme equivalent intensificador és propi de la terminologia de la gramàtica generativa.
  • ca  adverbi relatiu, n m
  • es  adverbio relativo
  • fr  adverbe relatif
  • en  relative adverb

Definición
Adverbi que desenvolupa una funció sintàctica en l'oració que introdueix i que alhora serveix de nexe de subordinació i permet que aquesta oració s'inserisca en una estructura sintàctica superior.

Nota

  • En l'oració M'agrada la casa on viuen, per exemple, l'adverbi relatiu on funciona com a complement de lloc de l'oració de relatiu (on viuen) i enllaça aquesta oració amb el nom casa. Els adverbis relatius poden tenir un antecedent amb el qual estableixen una relació anafòrica, com ocorre amb el nom casa en l'exemple anterior. Però també poden usar-se sense cap antecedent, com ocorre amb el relatiu on en M'agrada on vius. Són relatius l'adverbi de lloc on, l'adverbi de manera com i l'adverbi de temps quan.
  • ca  adverbi temàtic, n m
  • ca  adverbi de punt de vista, n m sin. compl.
  • ca  adverbi de tòpic, n m sin. compl.
  • es  adverbio de punto de vista
  • es  adverbio de tópico
  • es  adverbio temático
  • fr  adverbe de point de vue
  • fr  adverbe de topique
  • en  thematic adverb
  • en  topic adverb
  • en  viewpoint adverb

Definición
Adverbi oracional que indica el punt de vista o l'enfocament a partir del qual ha de ser interpretada o avaluada l'oració.

Nota

  • Per exemple, econòmicament i legalment en Econòmicament, va ser una bona decisió, però legalment planteja problemes.
  • ca  adverbi transitiu, n m
  • es  adverbio transitivo
  • fr  adverbe transitif
  • en  transitive adverb

Definición
Adverbi que pot usar-se amb un complement introduït per una preposició àtona.

Nota

  • Per exemple contràriament (contràriament a les meues idees) o independentment (independentment del que penseu).
  • ca  adverbialització, n f
  • es  adverbialización
  • fr  adverbialisation
  • en  adverbialization

Definición
Procediment de formació d'un adverbi a partir d'un adjectiu femení i el sufix ‑ment.

Nota

  • Per exemple, la formació de tranquil·lament o cordialment.
  • ca  adverbialització, n f
  • es  adverbialización
  • fr  adverbialisation
  • en  adverbialization

Definición
Fenomen pel qual un terme, generalment un adjectiu, passa a realitzar la funció d'un adverbi.

Nota

  • Aquest fenomen s'esdevé sobretot en oracions amb verbs intransitius o amb verbs que assenyalen estats. És el cas de alt en Aquell coet vola alt o de poc en Beu poc.
  • ca  adverbialitzador -a, adj
  • es  adverbializador ‑ra
  • fr  adverbialisateur ‑trice
  • en  adverbial

Definición
Dit del morfema derivatiu que converteix un adjectiu en un adverbi.

Nota

  • Per exemple, el sufix ‑ment en el mot derivat evidentment.
  • ca  afàsia, n f
  • es  afasia
  • fr  aphasie
  • en  aphasia

Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per un major o menor grau de pèrdua de les facultats de producció o comprensió del llenguatge parlat o escrit, sense que es detecten lesions en l'aparell fonador ni malalties psíquiques.

Nota

  • Les causes poden ser diverses però totes es deuen a lesions en el cervell localitzades en l'hemisferi dominant de cada individu.
  • ca  afàsia amnèsica, n f
  • ca  afàsia acusticoamnèsica, n f sin. compl.
  • es  afasia amnésica
  • fr  aphasie amnésique
  • en  amnesic aphasia

Definición
Afàsia caracteritzada per la falta de mots en la llengua espontània i per deficiències en la denominació d'objectes o d'imatges.