S
S
- ca subjecte, n m
- ca S, n m abrev.
- es sujeto
- es S abrev.
- fr sujet
- fr S abrev.
- en subject
- en S abrev.
Definición
Constituent sintàctic que desenvolupa la funció de subjecte.
Nota
- El subjecte és un constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza perquè s'identifica amb l'element del qual es diu o es predica alguna cosa. Tot i que resulta difícil establir un conjunt de condicions necessàries i suficients que delimiten interlingüísticament i intralingüísticament els subjectes, aquests tendeixen a presentar les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques següents: morfosintàcticament, controlen les anàfores i la concordança verbal i poden ser fàcilment relativitzats, interrogats, tematitzats i focalitzats; categorialment, s'identifiquen amb el sintagma nominal que ocupa la posició de germana del node oració; semànticament, assenyalen l'agent de l'esdeveniment, verbal, i, pragmàticament s'identifiquen amb el tòpic d'una construcció no marcada. El fet que molts subjectes presenten algunes però no totes les propietats prototípiques explica que en la tradició gramatical s'hagen establit diferents tipus de subjecte. Es parla, així, de subjecte gramatical (criteri morfosintàctic), de subjecte derivat o superficial (criteri categorial), de subjecte lògic o agent (criteri semàntic) i de subjecte psicològic o tòpic (criteri pragmàtic). El símbol S s'utilitza sovint amb el valor específic de subjecte intransitiu per a diferenciar aquest argument dels dos arguments canònics de l'oració transitiva, el subjecte transitiu agent, A (de agent), i l'objecte directe, P o O (de pacient o objecte).
S
S
- ca sintagma, n m
- ca S, n m abrev.
- es sintagma
- es S abrev.
- fr syntagme
- fr S abrev.
- en phrase
- en P abrev.
Definición
Conjunt de mots dotat d'una estructura interna jerarquitzada, que desenvolupa una funció sintàctica i que estableix àmbits o dominis en els quals se circumscriuen determinades regles o propietats sintàctiques.
Nota
- En una oració com ara No he vist la germana de Lluís, els mots la germana de Lluís constitueixen un sintagma, ja que formen una unitat que desenvolupa la funció de complement directe i que està sotmesa de manera global a regles sintàctiques com ara la pronominalització (No l'he vista) o la tematització (La germana de Lluís, no l'he vista). Tot i que en sentit estricte un sintagma és un conjunt de mots, el terme s'utilitza igualment per a referir-se a unitats constituïdes per un únic mot que desenvolupen funcions sintàctiques semblants a les d'un conjunt de mots. Des d'aquesta perspectiva, es diu que en una oració com ara Ha menjat pa, el nom pa constitueix també un sintagma. Tot sintagma està integrat obligatòriament per un nucli, que pot estar acompanyat per complements, especificadors i adjunts. Segons la sintaxi de la X amb barra, tot sintagma és la projecció màxima del nucli a través de diferents nivells. La categoria sintàctica del nucli determina la categoria del sintagma i permet establir els diferents tipus de sintagmes: el sintagma nominal, el sintagma verbal, el sintagma adjectival, etc. Tradicionalment, s'ha considerat que el nucli d'un sintagma ha de ser una categoria lèxica. En alguns corrents lingüístics recents, però, es postula que també les categories funcionals o gramaticals poden ser nucli de sintagmes, com ara el sintagma determinant, el sintagma complementador, el sintagma flexiu, etc. El terme sintagma és paral·lel al de constituent, construcció, grup i frase.
SAdj
SAdj
- ca sintagma adjectival, n m
- ca SAdj, n m abrev.
- es sintagma adjetival
- es SAdj abrev.
- fr syntagme adjectival
- fr SAdj abrev.
- en adjective phrase
- en AdjP abrev.
Definición
Sintagma que té com a nucli un adjectiu i que funciona típicament com a modificador d'un nom o d'un sintagma nominal.
Nota
- Per exemple, molt intel·ligent en És una persona molt intel·ligent.
SAdv
SAdv
- ca sintagma adverbial, n m
- ca SAdv, n m abrev.
- es sintagma adverbial
- es SAdv abrev.
- fr syntagme adverbial
- fr SAdv abrev.
- en adverbial phrase
- en SAdv abrev.
Definición
Sintagma que té com a nucli un adverbi.
Nota
- Per exemple, ben contràriament al que tothom havia pensat.
sagnia
sagnia
- ca desnodriment, n m
- ca sagnia, n f sin. compl.
- es sangría
- fr bleeding
- en bleeding
Definición
Situació en què l'aplicació d'una regla crea un context que elimina la possibilitat d'aplicar una altra regla.
Nota
- En aquesta situació es diu que la primera regla desnodreix la segona. El terme desnodriment va ser introduït pel lingüísta Paul Kiparsky. Contrasta amb nodriment.
sandhi
sandhi
- ca fonologia de la frase, n f
- ca fonètica sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonologia sintàctica, n f sin. compl.
- ca fonosintaxi, n f sin. compl.
- ca sandhi, n m sin. compl.
- es fonética sintáctica
- es fonología de la frase
- es fonología sintáctica
- es fonosintaxis
- es sandhi
- fr phonétique syntaxique
- fr phonologie de la phrase
- fr phonologie syntaxique
- fr phonosintaxe
- fr sandhi
- en phonology
- en phonosyntax
- en sandhi
- en syntactic phonetics
Definición
Branca de la fonologia que estudia les alteracions específiques a què es veuen sotmesos els fonemes pertanyents a mots diferents quan es troben agrupats en seqüències lineals dins de la cadena parlada.
Nota
- El terme sandhi ('combinació') prové del sànscrit.
satèl·lit
satèl·lit
- ca satèl·lit, n m
- es satélite
- fr satellite
- en satellit
Definición
En alguns models funcionals, constituent oracional no exigit pel predicat i que amplia la informació sobre la situació expressada per la predicació.
Nota
- A grans trets, els satèl·lits es corresponen amb els complements circumstancials o els adjunts de predicats.
SC
SC
- ca sintagma complementador, n m
- ca SC, n m abrev.
- ca SComp, n m abrev.
- es sintagma complementador
- es SC abrev.
- es SComp abrev.
- fr syntagme complémentateur
- fr SC abrev.
- en complementizer phrase
- en CP abrev.
Definición
Sintagma que té com a nucli un complementador i com a complement un sintagma flexiu.
Nota
- Per exemple, que no vingues o Quan hi vas anar?, en què que i quan són els complementadors.
schwa [en]
schwa [en]
- ca vocal neutra, n f
- ca schwa [en], n f sin. compl.
- es vocal neutra
- fr voyelle neutre
- en neutral vowel
- en schwa
Definición
Vocal laxa, sense representació gràfica, intermèdia entre /a/ i /e/, que no és ni molt tancada ni molt oberta, ni anterior ni posterior, ni retreta ni labialitzada.
Nota
- La vocal neutra es troba en el sistema àton de moltes llengües europees (francés, portugués, anglés, etc.). Pel que fa al català, forma part del sistema vocàlic àton dels parlars orientals, i presenta realitzacions tòniques en molts mots del balear. Fonèticament es representa per [ə].
SComp
SComp
- ca sintagma complementador, n m
- ca SC, n m abrev.
- ca SComp, n m abrev.
- es sintagma complementador
- es SC abrev.
- es SComp abrev.
- fr syntagme complémentateur
- fr SC abrev.
- en complementizer phrase
- en CP abrev.
Definición
Sintagma que té com a nucli un complementador i com a complement un sintagma flexiu.
Nota
- Per exemple, que no vingues o Quan hi vas anar?, en què que i quan són els complementadors.
