Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  aposició explicativa, n f
  • ca  aposició no restrictiva, n f sin. compl.
  • ca  epexègesi, n f sin. compl.
  • es  aposición explicativa
  • es  epexégesis
  • fr  apposition explicative
  • fr  épexégèse
  • en  epexegesis
  • en  non-restrictive apposition

Definición
Aposició pròpiament dita.

Nota

  • L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
  • ca  aposició explicativa, n f
  • ca  aposició no restrictiva, n f sin. compl.
  • ca  epexègesi, n f sin. compl.
  • es  aposición explicativa
  • es  epexégesis
  • fr  apposition explicative
  • fr  épexégèse
  • en  epexegesis
  • en  non-restrictive apposition

Definición
Aposició pròpiament dita.

Nota

  • L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
  • ca  aposició especificativa, n f
  • ca  aposició restrictiva, n f sin. compl.
  • es  aposición especificativa
  • fr  apposition spécificative
  • en  restrictive apposition

Definición
Nom o sintagma nominal que, juxtaposat a un altre nom o sintagma nominal, restringeix, redueix o limita el significat d'aquest.

Nota

  • És el cas de Joan en el sintagma El meu germà Joan.
  • ca  apòstrof, n m
  • es  apóstrofo
  • fr  apostrophe
  • en  apostrophe

Definición
Signe gràfic en forma de coma volada o bé en forma de ratlleta vertical volada que s'utilitza en l'escriptura d'algunes llengües per a assenyalar l'elisió d'algunes lletres, generalment una vocal, o la fixació d'un determinant o pronom asil·làbic.

Nota

  • Per exemple l'home.
  • ca  apràxia, n f
  • es  apraxia
  • fr  apraxie
  • en  apraxia

Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'executar moviments voluntaris com a conseqüència de lesions en l'àrea motora.

Nota

  • El malalt és incapaç de realitzar els actes que se li demanen, encara que pot comprendre els enunciats. De més a més, té dificultats prosòdiques i articulatòries i té problemes per a iniciar enunciats.
  • ca  apropiat -ada, adj
  • es  apropiado ‑da
  • fr  approprié ‑ée
  • en  appropriate

Definición
Dit de l'enunciat que, a més de ser gramatical, s'adequa a la situació pragmàtica particular en què es realitza.

Nota

  • En un context de cortesia, l'enunciat Em podria donar un got d'aigua resulta més apropiat que no Vull aigua!
  • ca  aproximació, n f
  • es  aproximación
  • fr  rapprochement
  • en  phone substitution

Definición
Forma d'assimilació dels sons d'una llengua a una altra per mitjà de la substitució dels sons originaris pels més pròxims existents en el sistema receptor.

Nota

  • Per exemple, la [w] de mots anglesos com ara water s'adapta com a [v] o [b].
  • ca  arabisme, n m
  • es  arabismo
  • fr  arabisme
  • en  Arabicism
  • en  Arabism

Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'àrab que s'introdueix en una altra llengua.

Nota

  • Per exemple, mots com ara carxofa, atzucac, sucre, dacsa, arrop, catifa, safata, etc. Els arabismes són especialment abundants en el lèxic valencià i balear.
  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad
  • fr  arbitraire
  • en  arbitrariness

Definición
Propietat de les llengües naturals segons la qual no existeix cap motivació intrínseca entre les unitats lingüístiques i les entitats del món a què remeten.

Nota

  • El terme, introduït per Ferdinand de Saussure, s'ha utilitzat sobretot per a indicar que la relació entre el significant i el significat d'un signe lingüístic no depén de la lliure elecció del subjecte, sinó que és purament convencional i immotivada. Aquesta suposada propietat del llenguatge humà ha sigut criticada o, si més no, matisada des dels postulats teòrics de la gramàtica natural i la lingüística cognitiva, segons els quals les llengües sí que presenten un cert grau de motivació i d'iconicitat.
  • ca  arbre, n m
  • ca  diagrama arbori, n m sin. compl.
  • es  árbol
  • es  diagrama arbóreo
  • fr  arbre
  • en  tree
  • en  tree diagram

Definición
Representació en forma de diagrama de l'estructura sintàctica d'una oració o d'un sintagma.

Nota

  • L'arbre és una forma especial de graf: un arbre està constituït per un node (l'arrel) que està connectat direccionalment a un conjunt de nodes ordenats; cadascun d'aquests està connectat a un altre conjunt de nodes diferents i així successivament fins a un conjunt de nodes que no estan connectats a cap altre node i que reben el nom de terminals. La representació sintagmàtica de l'oració per mitjà d'un arbre conté tres tipus de nodes: el node inicial O (oració); una sèrie de nodes terminals identificats amb les categories lèxiques o funcionals: N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc., i uns nodes intermedis corresponents a les categories sintagmàtiques: SN (sintagma nominal), SV (sintagma verbal), SAdj (sintagma adjectival), etc. Les anàlisis sintagmàtiques basades en la teoria de la X amb barra encara diferencien uns altres nodes intermedis entre els sintagmes i les categories lèxiques. En la gramàtica generativa també s'usen els arbres per a representar l'estructura interna del mot i de la síl·laba.