At
At
- ca aturat -ada, adj
- ca chômeur [fr], adj sin. compl.
- ca At, adj abrev.
- es chômeur
- es parado ‑da
- fr chômeur ‑euse
- en chômeur
Definición
En gramàtica relacional, dit del sintagma nominal la funció profunda o originària del qual ha sigut assumida per un altre sintagma nominal.
Nota
- El subjecte d'una oració activa, per exemple, es degrada a la categoria d'aturat en l'oració passiva, per tal com la funció de subjecte hi és desenvolupada pel primitiu objecte directe. Els elements aturats estan mancats d'algunes de les propietats gramaticals originàries: el nominal aturat de la passiva no concorda amb el verb, és un sintagma preposicional i ocupa posicions perifèriques.
atac
atac
- ca atac, n m
- es ataque
- fr attaque
- en attack
Definición
Moviment amb què s'inicia la vibració de les cordes vocals quan es pronuncia un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d'emissió fònica.
Nota
- L'atac pot ser dur o suau.
atac dur
atac dur
- ca atac dur, n m
- es ataque duro
- fr attaque dure
- en hard attack
Definición
Atac pel qual les cordes vocals s'acosten entre si i no comencen a vibrar fins que l'aire acumulat darrere d'elles les separa, produint una certa explosió.
Nota
- És un tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany.
atac suau
atac suau
- ca atac suau, n m
- es ataque suave
- fr attaque douce
- en soft attack
Definición
Atac pel qual les cordes vocals adopten, des del principi, la posició necessària per a produir les vibracions, sense arribar a formar oclusió ni explosió.
Nota
- És l'atac característic de les llengües romàniques.
atles lingüístic
atles lingüístic
- ca atles lingüístic, n m
- es atlas lingüístico
- fr atlas linguistique
- en linguistic atlas
Definición
Conjunt de mapes lingüístics en què són cartografiats, en transcripció fonètica o en signes convencionals, les respostes a un qüestionari previ, que permeten l'estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d'un o més dominis lingüístics.
Nota
- Per exemple, l'Atles lingüístic del domini català de Joan Veny i Lídia Pons i Griera.
àton -a
àton -a
- ca àton -a, adj
- es átono ‑na
- fr atone
- en atonic
Definición
Dit de la vocal, síl·laba o mot relativament desproveït d'accent d'intensitat, o de freqüència tonal, respecte a un altre que presente un grau major en algun d'aquests factors.
Nota
- Hi ha elements que són sempre àtons, com ara l'article o els pronoms febles, i elements que poden ser o no àtons segons el context. S'oposa a tònic.
atracció
atracció
- ca atracció, n f
- es atracción
- fr attraction
- en attraction
Definición
Fenomen pel qual un mot tendeix a assimilar-se morfològicament a un altre que pertany a la mateixa oració o proposició, quan tots dos es relacionen sintàcticament.
Nota
- El mot assimilat adopta el gènere, el nombre, el cas, el temps o el mode del que provoca l'atracció. Per exemple, la concordança femenina de l'adjectiu malfaeneres en l'oració El seu cosí i les seues cosines són unes malfaeneres.
atracció afectiva
atracció afectiva
- ca atracció afectiva, n f
- es atracción afectiva
- fr attraction affective
- en emotive attraction
Definición
Ús especial que es fa d'alguns mots per tal d'evitar els que semànticament corresponen al concepte.
Nota
- Per exemple, angelet per xiquet.
atracció analògica
atracció analògica
- ca analogia, n f
- ca atracció analògica, n f sin. compl.
- ca canvi analògic, n m sin. compl.
- es analogía
- es atracción analógica
- es cambio analógico
- fr analogie
- fr attraction analogique
- fr changement analogique
- en analogical attraction
- en analogical change
- en analogy
Definición
Tendència, present en totes les llengües, a regularitzar o uniformar les formes gramaticals o les estructures a partir d'unes altres de més freqüents, més regulars, més transparents o més congruents amb el sistema lingüístic.
Nota
- Els canvis analògics són molt abundants, tant en un estadi sincrònic de la llengua (per exemple, la tendència actual de substituir imprés per imprimit) com en l'evolució diacrònica (els mots dilluns i dimecres, pertanyents a les dues primeres declinacions, no tenien originàriament ‑s final en el genitiu, die-lunae, die-mercurii, però la prengueren per analogia amb els altres dies de la setmana que sí que la tenien: die-martis, die-jovis, die-veneris). L'analogia és, així mateix, molt freqüent en el procés d'adquisició del llenguatge i, concretament, en l'adquisició de regularitats gramaticals. Tenint en compte la manera i les formes que intervenen en el canvi analògic, es diferencia l'analogia proporcional de l'anivellament analògic.
atracció d'un so
atracció d'un so
- ca atracció d'un so, n f
- es atracción de un sonido
- fr attraction d'un son
- en sound attraction
Definición
Metàtesi per la qual un so àton es desplaça en l'interior d'un mot fins a col·locar-se al costat d'un altre so tònic o articulatòriament més fort.
Nota
- És molt freqüent la metàtesi de la iod. És el cas de febrer, provinent del llatí FEBR(U)ARĬU, que només s'explica pressuposant un estat intermedi *FEBRAIRU, en què hi ha atracció de la i de la tercera síl·laba a la segona.
