Noms de plantes. TO

ca cosconilla, n f
ca panconia, n f sin. compl.
ca brescaconilla, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca conillera de bancal, n f alt. sin.
ca conillera de marge, n f alt. sin.
ca cosconilles, n f pl alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca escanyavelles, n m alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca lletsònia, n f alt. sin.
ca mamaconilla, n f alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca panellets, n m pl alt. sin.
ca pesca, n f alt. sin.
ca pescaconilla, n f alt. sin.
ca pescaconillera, n f alt. sin.
nc Reichardia picroides (L.) Roth

compostes / asteràcies

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

ca presseguer, n m
ca préssec (fruit), n m sin. compl.
ca presseguera, n f sin. compl.
ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
ca bresquiller, n m alt. sin.
ca bresquillera, n f alt. sin.
ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
ca melicotoner, n m alt. sin.
nc Prunus persica (L.) Batsch
nc Amygdalus persica L. sin. compl.
nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.

rosàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a 'varietats de conreu'. NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al 'préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa'. També aclareix que 'a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet.'
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.

ca vidalba, n f
ca gessamí de burro, n m sin. compl.
ca herba de les llagues, n f sin. compl.
ca manxiula, n f sin. compl.
ca redorta fumadora, n f sin. compl.
ca ridorta, n f sin. compl.
ca vediguera, n f sin. compl.
ca bressol de Maria, n m alt. sin.
ca clemàtide, n f alt. sin.
ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
ca herba de Job, n f alt. sin.
ca herba de llagues, n f alt. sin.
ca herba pollera, n f alt. sin.
ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
ca llessamí de burro, n m alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca pelendengues, n f pl alt. sin.
ca redorta, n f alt. sin.
ca ridorta fumadora, n f alt. sin.
ca ridortes, n f pl alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tabiquera, n f alt. sin.
ca vidalba comuna, n f alt. sin.
ca vidalba vera, n f alt. sin.
ca vidalbera, n f alt. sin.
ca vidalbes, n f pl alt. sin.
ca vidiella, n f alt. sin.
ca vidiella blanca, n f alt. sin.
ca vidielles, n f pl alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
nc Clematis vitalba L.

ranunculàcies

ca vidiella, n f
ca flàmula, n f sin. compl.
ca herba de les llagues, n f sin. compl.
ca manxiula, n f sin. compl.
ca ridorta, n f sin. compl.
ca virumbella, n f sin. compl.
ca bressol de Maria, n m alt. sin.
ca bugiot, n m alt. sin.
ca corona de Sant Joan, n f alt. sin.
ca coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
ca coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
ca cristal·lina, n f alt. sin.
ca engarlandera, n f alt. sin.
ca enramadora, n f alt. sin.
ca flàmula de Job, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gessamí, n m alt. sin.
ca gessamí bord, n m alt. sin.
ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
ca gessamí de burro, n m alt. sin.
ca hedra, n f alt. sin.
ca herba bormera, n f alt. sin.
ca herba de borms, n f alt. sin.
ca herba de Job, n f alt. sin.
ca herba de llagues, n f alt. sin.
ca herba de Sant Job, n f alt. sin.
ca herba flàmula, n f alt. sin.
ca herba rabiosa, n f alt. sin.
ca llessamí bord, n m alt. sin.
ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
ca llessamí de burro, n m alt. sin.
ca matadent, n m/f alt. sin.
ca ridortes de burro, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca santjoanet, n m alt. sin.
ca santjoanets, n m pl alt. sin.
ca santjoaní, n m alt. sin.
ca trencaqueixal, n m/f alt. sin.
ca trencaqueixals, n m/f alt. sin.
ca ulls de gat, n m pl alt. sin.
ca verga fumadora, n f alt. sin.
ca vidiella blanca, n f alt. sin.
ca vidielles, n f pl alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
nc Clematis flammula L.

ranunculàcies

Nota

Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
nc Potentilla reptans L.

rosàcies

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
nc Potentilla reptans L.

rosàcies

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

ca lli, n m
ca llinet, n m sin. compl.
ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
ca bri, n m alt. sin.
ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
ca herba feridora, n f alt. sin.
ca lli cultivat, n m alt. sin.
ca lli ver, n m alt. sin.
ca llinassa, n f alt. sin.
ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
ca llinera, n f alt. sin.
ca llinós, n m alt. sin.
ca llinós (llavor), n m alt. sin.
ca llinosa, n f alt. sin.
ca puça, n f alt. sin.
nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum

linàcies

ca ulls de poeta, n m pl
ca coreòpside, n f sin. compl.
ca brillants, n m pl alt. sin.
ca ull de poeta, n m alt. sin.
nc Coreopsis tinctoria Nutt.

compostes / asteràcies

Noms de plantes. TO

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota