bisnagues bordes
bisnagues bordes
umbel·líferes / apiàcies
- ca siscla, n f
- ca siscla de camp, n f sin. compl.
- ca ammió, n m alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api d'ase, n m alt. sin.
- ca bisnagues bordes, n f pl alt. sin.
- ca escuradents, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca siscla de camps, n f alt. sin.
- nc Ammi majus L.
umbel·líferes / apiàcies
bissèrrula
bissèrrula
lleguminoses / fabàcies
- ca bissèrrula, n f
- ca serradella, n f alt. sin.
- ca serratella, n f alt. sin.
- ca serreta menuda, n f alt. sin.
- nc Biserrula pelecinus L.
- nc Astragalus pelecinus (L.) Barneby sin. compl.
lleguminoses / fabàcies
bistorta
bistorta
poligonàcies
- ca bistorta, n f
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca serpentària, n f alt. sin.
- nc Polygonum bistorta L.
poligonàcies
bistorta
bistorta
poligonàcies
- ca bistorta, n f
- ca bistorta vivípara, n f alt. sin.
- nc Polygonum viviparum L.
poligonàcies
bistorta alpina
bistorta alpina
poligonàcies
- ca bistorta alpina, n f
- ca caganiu, n m alt. sin.
- ca fajol alpí, n m alt. sin.
- ca polígon alpí, n m alt. sin.
- ca presseguera alpina, n f alt. sin.
- nc Polygonum alpinum All.
poligonàcies
bistorta vivípara
bistorta vivípara
poligonàcies
- ca bistorta, n f
- ca bistorta vivípara, n f alt. sin.
- nc Polygonum viviparum L.
poligonàcies
bitxer
bitxer
anacardiàcies
- ca noguerola, n f
- ca cornicabra, n f sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca noguereta, n f sin. compl.
- ca terebint, n m sin. compl.
- ca arbre del pi, n m alt. sin.
- ca banya de cabra, n f alt. sin.
- ca bitxer, n m alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca corneta, n f alt. sin.
- ca cornipedrera, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofera, n f alt. sin.
- ca herba mosquitera, n f alt. sin.
- ca llampuga pudent, n f alt. sin.
- ca llentiscle, n m alt. sin.
- ca llentiscler, n m alt. sin.
- ca llentisclot, n m alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata borda, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca matacabrit, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matissa vera, n f alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca púdol, n m alt. sin.
- ca pudoler, n m alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- nc Pistacia terebinthus L.
anacardiàcies
bitxer
bitxer
solanàcies
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- nc Capsicum frutescens L.
solanàcies
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxera
bitxera
solanàcies
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- nc Capsicum frutescens L.
solanàcies
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxera
bitxera
solanàcies
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- nc Capsicum annuum L.
solanàcies
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.