Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  tomanyí, n m
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  tomaní, n m sin. compl.
  • ca  bofarull, n m alt. sin.
  • ca  cap d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigasses, n f pl alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  romaní mascle, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  te de moro, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timoní, n m alt. sin.
  • ca  timonill, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  timosa, n f alt. sin.
  • ca  tomanís, n m pl alt. sin.
  • nc  Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

labiades / lamiàcies

Nota

  • Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
  • ca  calcida blanca, n f
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card tromper, n m sin. compl.
  • ca  cardet bord, n m sin. compl.
  • ca  calapeter, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calapeter, n m alt. sin.
  • ca  card de xeremia, n m alt. sin.
  • ca  card trompeter, n m alt. sin.
  • ca  cardots petits, n m pl alt. sin.
  • ca  centaura lletera, n f alt. sin.
  • nc  Galactites tomentosa Moench

compostes / asteràcies

  • ca  cap de frare, n m
  • ca  coroneta terrera, n f alt. sin.
  • nc  Globularia vulgaris L. subsp. vulgaris

plantaginàcies

  • ca  cap de gall, n m
  • ca  trepadella anual, n f alt. sin.
  • nc  Onobrychis caput-galli (L.) Lam.

lleguminoses / fabàcies

  • ca  cap de medusa, n m
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • nc  Taeniatherum caput-medusae (L.) Nevski
  • nc  Elymus caput-medusae L. sin. compl.

gramínies / poàcies

  • ca  calabruixa grossa, n f
  • ca  allassa blava, n f sin. compl.
  • ca  pipiu blau, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  cabeçola, n f alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de cap de moro, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa gran, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  coll de colom, n m alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  mascaró, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  penitent, n m alt. sin.
  • ca  pipius blaus, n m pl alt. sin.
  • nc  Muscari comosum (L.) Mill.
  • nc  Hyacinthus comosus L. sin. compl.

asparagàcies

  • ca  calabruixa petita, n f
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de les bruixes, n m alt. sin.
  • ca  all de les colobres, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  allassa, n f alt. sin.
  • ca  allassa blava, n f alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de quaresma, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels sembrats, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  quaresmes, n f pl alt. sin.
  • ca  quaresmetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xolombrins, n m pl alt. sin.
  • nc  Muscari neglectum Guss. ex Ten.

asparagàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
  • ca  gossets, n m pl
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  botons de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de mort, n m alt. sin.
  • ca  caps de mort, n m pl alt. sin.
  • ca  caus, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets menuts, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets purpurins, n m pl alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  gallineta, n f alt. sin.
  • ca  llinària rogenca, n f alt. sin.
  • ca  mamaconillets, n m pl alt. sin.
  • nc  Antirrhinum orontium L.
  • nc  Misopates orontium (L.) Raf. sin. compl.

plantaginàcies