Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  equinàcia, n f
  • nc  Echinacea purpurea (L.) Moench

compostes / asteràcies

  • ca  gram estrellat, n m
  • ca  blat del diable, n m sin. compl.
  • ca  blat de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  cabeçuda punxada, n f alt. sin.
  • ca  equinària, n f alt. sin.
  • nc  Echinaria capitata (L.) Desf.

gramínies / poàcies

  • ca  equinòcloa, n f
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  pota de gall, n f alt. sin.
  • nc  Echinochloa P. Beauv.

gramínies / poàcies

  • ca  equinòfora, n f
  • ca  equinòfora espinosa, n f alt. sin.
  • ca  trèvols marins, n m pl alt. sin.
  • nc  Echinophora spinosa L.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  equinòfora, n f
  • ca  equinòfora espinosa, n f alt. sin.
  • ca  trèvols marins, n m pl alt. sin.
  • nc  Echinophora spinosa L.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum arvense L.

equisetàcies

  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum sp. pl.

equisetàcies

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum arvense L.

equisetàcies

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset palustre, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum palustre L.

equisetàcies