Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • nc  Conium maculatum L.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  fonollassa, n f
  • ca  fonollassa de sembrat, n f alt. sin.
  • nc  Ridolfia segetum (L.) Moris

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • nc  Daucus carota L.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  carlota de moro, n f
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda marítima, n f alt. sin.
  • ca  safanòria marina, n f alt. sin.
  • nc  Daucus carota L. subsp. maritimus (Lam.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Daucus maritimus Lam. sin. compl.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  cicuta major, n f sin. compl.
  • ca  julivert de galàpet, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • ca  cagaferro, n m alt. sin.
  • ca  calamac, n m alt. sin.
  • ca  canyaferla, n f alt. sin.
  • ca  ceguda major, n f alt. sin.
  • ca  cicuta mascle, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de bou, n m alt. sin.
  • ca  fonoll de gripau, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  julivert de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  julivert de riu, n m alt. sin.
  • ca  julivert fals, n m alt. sin.
  • nc  Conium maculatum L.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  bisnaga, n f
  • ca  bisnagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  escuradents, n m alt. sin.
  • ca  fonollassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  siscla bisnaga, n f alt. sin.
  • nc  Ammi visnaga (L.) Lam.

umbel·líferes / apiàcies

Nota

  • Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb pala­talització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).
  • ca  adarianta, n f
  • ca  fonollassa borda, n f alt. sin.
  • nc  Pimpinella bicknellii Briq.
  • nc  Spiroceratium bicknellii (Briq.) H. Wolff sin. compl.

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  fonollassa, n f
  • ca  fonollassa de sembrat, n f alt. sin.
  • nc  Ridolfia segetum (L.) Moris

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  tàpsia, n f
  • ca  èdril, n m sin. compl.
  • ca  canyaferla petita, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa groga, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  xirivia del Marell, n f alt. sin.
  • nc  Thapsia garganica L. subsp. gymnesica (Rosselló et A. Pujadas) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  • nc  Thapsia gymnesica Rosselló et A. Pujadas sin. compl.

umbel·líferes / apiàcies