Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

gamons

asfodelàcies

ca gamons, n m pl
ca porrasses, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus macrocarpus Parl.
nc Asphodelus albus Mill. subsp. villarsii (Billot) I. Richardson et Smythies sin. compl.

asfodelàcies

gamons

asfodelàcies

ca porrassa, n f
ca allassa, n f sin. compl.
ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca baleta (fruit), n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca ceba borda, n f alt. sin.
ca cebollassera, n f alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gala (fruit), n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca lliri de gesses, n m alt. sin.
ca lliri fals, n m alt. sin.
ca macaruller, n m alt. sin.
ca macarullera, n f alt. sin.
ca palla gamó, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porreca, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca quiricau, n m alt. sin.
ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
nc Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Nota

Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.

gamons

asfodelàcies

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

gamons

asfodelàcies

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus albus Mill.

asfodelàcies

Nota

Armuto (pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.

gandalla

resedàcies

ca galda, n f
ca gavarró, n m sin. compl.
ca herba de la galda, n f sin. compl.
ca herba llanera, n f sin. compl.
ca bufadors, n m pl alt. sin.
ca disciplinant, n m alt. sin.
ca galda de tintorers, n f alt. sin.
ca gandalla, n f alt. sin.
ca lliri de tintorers, n m alt. sin.
ca palleta, n f alt. sin.
ca pallola, n f alt. sin.
nc Reseda luteola L. subsp. luteola

resedàcies

gandalla

resedàcies

ca gandalla, n f
ca centurió, n m alt. sin.
ca galda, n f alt. sin.
ca galda groga, n f alt. sin.
ca galda negra, n f alt. sin.
ca gavarró, n m alt. sin.
ca herba del gat, n f alt. sin.
ca marduix bord, n m alt. sin.
ca marduixí bord, n m alt. sin.
ca pebre de ruc, n m alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca reseda groga, n f alt. sin.
ca sàlvia, n f alt. sin.
nc Reseda lutea L.

resedàcies

Nota

La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).

gandalla estreta

resedàcies

ca gandalla estreta, n f
ca marduixí, n m alt. sin.
nc Reseda stricta Pers.

resedàcies

gandul

solanàcies

ca arbre femer, n m
ca femera, n f alt. sin.
ca gandul, n m alt. sin.
ca mostassa, n f alt. sin.
ca tabac, n m alt. sin.
ca tabac americà, n m alt. sin.
ca tabac blanc, n m alt. sin.
ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
ca tabac de jardí, n m alt. sin.
ca tabac de moro, n m alt. sin.
ca tabac groc, n m alt. sin.
ca tabaquera, n f alt. sin.
nc Nicotiana glauca Graham

solanàcies

gandul

escrofulariàcies

ca gandul, n m
ca miòpor, n m alt. sin.
nc Myoporum tenuifolium G. Forst.

escrofulariàcies

Nota

MASCLANS recull la denominació miòpor per a Myoporum acuminatum i espècies congèneres.

ganfanó

papaveràcies

ca babol, n m
ca badabadoc, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca ganfanó, n m alt. sin.
ca monja, n f alt. sin.
ca quiquiriquic, n m alt. sin.
ca rosella, n f alt. sin.
nc Papaver sp. pl.

papaveràcies