Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus rotundus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  ciper, n m
  • ca  jonça de duna, n f alt. sin.
  • ca  jonça mucronada, n f alt. sin.
  • ca  mansega de platja, n f alt. sin.
  • ca  mansega marina, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus capitatus Vand.

ciperàcies

  • ca  càrex d'Haller, n m
  • ca  càrex hallerià, n m alt. sin.
  • ca  càrex tenuïfoli, n m alt. sin.
  • ca  jonça de matoll, n f alt. sin.
  • ca  jonça de mont, n f alt. sin.
  • nc  Carex halleriana Asso

ciperàcies

  • ca  càrex d'Haller, n m
  • ca  càrex hallerià, n m alt. sin.
  • ca  càrex tenuïfoli, n m alt. sin.
  • ca  jonça de matoll, n f alt. sin.
  • ca  jonça de mont, n f alt. sin.
  • nc  Carex halleriana Asso

ciperàcies

  • ca  càrex humil, n m
  • ca  jonça de mont fina, n f alt. sin.
  • nc  Carex humilis Leyss.

ciperàcies

  • ca  càrex màxim, n m
  • ca  càrex pèndul, n m alt. sin.
  • ca  jonça de penjolls, n f alt. sin.
  • ca  penjolls, n m pl alt. sin.
  • ca  xereix bord, n m alt. sin.
  • nc  Carex pendula Huds.

ciperàcies

  • ca  bova, n f
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin.
  • ca  junça bova, n f alt. sin.
  • ca  junça diforme, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus difformis L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonça groguenca, n f
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  serrana flavescent, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus flavescens L.

ciperàcies

  • ca  jonc d'espigues, n m
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca litoral, n f alt. sin.
  • ca  jonça litoral, n f alt. sin.
  • ca  jonca marítima, n f alt. sin.
  • nc  Scirpus litoralis Schrad.
  • nc  Schoenoplectus litoralis (Schrad.) Palla sin. compl.

ciperàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca marina, n f alt. sin.
  • ca  jonca marítima, n f alt. sin.
  • ca  jonça marítima, n f alt. sin.
  • ca  junça d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • nc  Scirpus maritimus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).