Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.

ciperàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estany, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonca boval, n f alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc de riu, n m alt. sin.
  • ca  junc tou, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus lacustris L.
  • nc  Schoenoplectus lacustris (L.) Palla sin. compl.

ciperàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca marina, n f alt. sin.
  • ca  jonca marítima, n f alt. sin.
  • ca  jonça marítima, n f alt. sin.
  • ca  junça d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • nc  Scirpus maritimus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça borda, n f alt. sin.
  • ca  jonquina negra, n f alt. sin.
  • ca  junça negra, n f alt. sin.
  • nc  Schoenus nigricans L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  herba galamera, n f
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc de calàpet, n m alt. sin.
  • ca  jonc de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • nc  Juncus bufonius L.

juncàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació jonc de sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus rotundus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc acutiflor, n m alt. sin.
  • ca  jonc silvícola, n m alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • nc  Juncus acutiflorus Ehrh. ex Hoffm.

juncàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc agut, n m alt. sin.
  • ca  jonc marí, n m alt. sin.
  • ca  jonc redó, n m alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc marí, n m alt. sin.
  • nc  Juncus acutus L.

juncàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc alpí, n m alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • nc  Juncus alpinoarticulatus Chaix

juncàcies

  • ca  jonc àrtic, n m
  • nc  Juncus articus Willd.

juncàcies