Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

morillera

rosàcies

ca arça, n f
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer tomentós, n m alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera blanca, n f alt. sin.
ca romeguera de dos caps, n f alt. sin.
ca romeguerola, n f alt. sin.
nc Rubus canescens DC.

rosàcies

moriscassa (tija)

gramínies / poàcies

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
nc Zea mays L.

gramínies / poàcies

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

moriscasses (tija)

gramínies / poàcies

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
nc Zea mays L.

gramínies / poàcies

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

moristella

compostes / asteràcies

ca botonets, n m pl
ca margalida, n f alt. sin.
ca margalideta, n f alt. sin.
ca margalidetes, n f pl alt. sin.
ca margarida, n f alt. sin.
ca margarides, n f pl alt. sin.
ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
ca margarideta, n f alt. sin.
ca margarideta blanca, n f alt. sin.
ca margarideta de riu, n f alt. sin.
ca margaridoia, n f alt. sin.
ca margaridoia perenne, n f alt. sin.
ca margaridoies, n f pl alt. sin.
ca margarita menuda, n f alt. sin.
ca margarites, n f pl alt. sin.
ca moristella, n f alt. sin.
ca pasqüeta, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
nc Bellis perennis L.

compostes / asteràcies

Nota

El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.

morquera

labiades / lamiàcies

ca herba d'olives, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca herba de salar olives, n f alt. sin.
ca morquera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó reial, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
nc Satureja montana L. subsp. obovata (Lag.) O. Bolòs et Vigo
nc Satureja obovata Lag. sin. compl.

labiades / lamiàcies

morret de bou

compostes / asteràcies

ca màstec, n m
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca estaqueta, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca messeguera, n f sin. compl.
ca cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
ca cama-roja amarga, n f alt. sin.
ca cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
ca cama-roja de rel, n f alt. sin.
ca cama-roja dolça, n f alt. sin.
ca enciam salvatge, n m alt. sin.
ca estaquetes, n f pl alt. sin.
ca fusell, n m alt. sin.
ca fusells, n m pl alt. sin.
ca ginestera, n f alt. sin.
ca herba per a visc, n f alt. sin.
ca llonja, n f alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca morret de bou, n m alt. sin.
ca peu d'arpella, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira dolça, n f alt. sin.
nc Chondrilla juncea L.

compostes / asteràcies

morret de porc

compostes / asteràcies

ca amargall, n m
ca amargot, n m alt. sin.
ca amargot raspós, n m alt. sin.
ca borratxa, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f alt. sin.
ca borró, n m alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca coleta de porc, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca cuixabarba, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca morret de porc, n m alt. sin.
ca morro de porc, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

compostes / asteràcies

morrissà

crucíferes / brassicàcies

ca morritort, n m
ca murrissà, n m sin. compl.
ca enciam de caputxí, n m alt. sin.
ca enciamet de caputxí, n m alt. sin.
ca enciamet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morritort ver, n m alt. sin.
ca murrissà ver, n m alt. sin.
ca nasitort, n m alt. sin.
ca ruques, n f pl alt. sin.
nc Lepidium sativum L.

crucíferes / brassicàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

morrissà

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

morrissà

tropeolàcies

ca caputxina, n f
ca morritort d'Índies, n m sin. compl.
ca bequera, n f alt. sin.
ca caputxines, n f pl alt. sin.
ca enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
ca flor d'esperó, n f alt. sin.
ca herba llaguera, n f alt. sin.
ca llaguera, n f alt. sin.
ca llagueres, n f pl alt. sin.
ca llagues, n f pl alt. sin.
ca llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
nc Tropaeolum majus L.

tropeolàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.