Back to top
  • ca  orelludeta, n f
  • ca  pticotis, n m/f alt. sin.
  • nc  Ptychotis saxifraga (L.) Loret et Barrandon

umbel·líferes / apiàcies

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • nc  Origanum vulgare L.

labiades / lamiàcies

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  clinopodi, n m
  • ca  calament, n m sin. compl.
  • ca  calamenta, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega boscana, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • nc  Satureja vulgaris (L.) Fritsch
  • nc  Calamintha clinopodium Benth. sin. compl.
  • nc  Clinopodium vulgare L. sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  dictam crètic, n m
  • ca  dictam de Creta, n m alt. sin.
  • ca  orenga de Creta, n f alt. sin.
  • nc  Origanum dictamnus L.

labiades / lamiàcies

  • ca  oreòcloa, n f
  • nc  Oreochloa disticha (Wulfen) Link subsp. blanka (Deyl) P. Küpfer

gramínies / poàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.