Back to top
  • ca  ananàs, n m
  • ca  pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya americana, n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Índies, n f alt. sin.
  • nc  Ananas comosus (L.) Merr.

bromeliàcies

  • ca  ananàs, n m
  • ca  pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya americana, n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Índies, n f alt. sin.
  • nc  Ananas comosus (L.) Merr.

bromeliàcies

  • ca  pinya blava, n f
  • ca  escil·la peruviana, n f alt. sin.
  • nc  Scilla peruviana L.

asparagàcies

  • ca  joliu, n m
  • ca  pinya blava del Pirineu, n f alt. sin.
  • nc  Scilla lilio-hyacinthus L.

asparagàcies

  • ca  ananàs, n m
  • ca  pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya americana, n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Índies, n f alt. sin.
  • nc  Ananas comosus (L.) Merr.

bromeliàcies

  • ca  ananàs, n m
  • ca  pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya americana, n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Índies, n f alt. sin.
  • nc  Ananas comosus (L.) Merr.

bromeliàcies

  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • nc  Zea mays L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.

caprifoliàcies

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum

caprifoliàcies

  • ca  coliflor, n f
  • ca  bròcul blanc, n m sin. compl.
  • ca  bròquil blanc, n m sin. compl.
  • ca  colflori, n f sin. compl.
  • ca  floricol, n f sin. compl.
  • ca  bròquil, n m alt. sin.
  • ca  pinya, n f alt. sin.
  • ca  pinya de col, n f alt. sin.
  • nc  Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.

crucíferes / brassicàcies

Nota

  • 1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
    2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. 'Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera'. A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.