Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

pebre

solanàcies

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

pebre

solanàcies

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
nc Capsicum frutescens L.

solanàcies

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

pebre (fruit)

piperàcies

ca pebrer, n m
ca pebre (fruit), n m alt. sin.
ca pebre blanc, n m alt. sin.
ca pebre negre, n m alt. sin.
ca pebre negre (fruit), n m alt. sin.
ca pebre verd, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca piment, n m alt. sin.
ca pimentó, n m alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Piper nigrum L.

piperàcies

pebre blanc

piperàcies

ca pebrer, n m
ca pebre (fruit), n m alt. sin.
ca pebre blanc, n m alt. sin.
ca pebre negre, n m alt. sin.
ca pebre negre (fruit), n m alt. sin.
ca pebre verd, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca piment, n m alt. sin.
ca pimentó, n m alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Piper nigrum L.

piperàcies

pebre bord

labiades / lamiàcies

ca aloc, n m
ca agnocast, n m sin. compl.
ca pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
ca ximbla, n f sin. compl.
ca alís, n m alt. sin.
ca alocs, n m pl alt. sin.
ca arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
ca barda, n f alt. sin.
ca bardes, n f pl alt. sin.
ca flor d'aloc, n f alt. sin.
ca herba de la castedat, n f alt. sin.
ca herba de les xinxes, n f alt. sin.
ca mata de riu, n f alt. sin.
ca mataví, n m/f alt. sin.
ca pebre bord, n m alt. sin.
ca pebre de frare, n m alt. sin.
ca pebreboner, n m alt. sin.
ca salze ver, n m alt. sin.
ca ximbles, n f pl alt. sin.
nc Vitex agnus-castus L.

labiades / lamiàcies

pebre d'aigua

gramínies / poàcies

ca glicèria, n f
ca pebre d'aigua, n m alt. sin.
nc Glyceria fluitans (L.) R. Br.

gramínies / poàcies

pebre d'aigua

poligonàcies

ca pebre d'aigua, n m
ca passacamins d'aigua, n m alt. sin.
ca persicària d'aigua, n f alt. sin.
nc Polygonum hydropiper L.

poligonàcies

pebre d'ase

solanàcies

ca morella, n f
ca pebre d'ase, n m alt. sin.
nc Solanum nigrum L. subsp. miniatum (Willd.) Hartm.
nc Solanum luteum Mill. sin. compl.

solanàcies

pebre d'ase

resedàcies

ca capironat, n m
ca capironats, n m pl alt. sin.
ca capironets, n m pl alt. sin.
ca capirotes, n f pl alt. sin.
ca carapuixa, n f alt. sin.
ca centurió, n m alt. sin.
ca coa de moix, n f alt. sin.
ca herba del gat, n f alt. sin.
ca pebre d'ase, n m alt. sin.
ca rosal blanc, n m alt. sin.
nc Reseda alba L.

resedàcies

Nota

La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.

pebre d'ase

solanàcies

ca morella vera, n f
ca herba maura, n f sin. compl.
ca herba mora, n f sin. compl.
ca morella negra, n f sin. compl.
ca tomata borda, n f sin. compl.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet negre, n m alt. sin.
ca brossa femera, n f alt. sin.
ca emborrador, n m alt. sin.
ca herba carbonera, n f alt. sin.
ca herba morella, n f alt. sin.
ca moradell, n m alt. sin.
ca moradella, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella de gra, n f alt. sin.
ca morella de grans, n f alt. sin.
ca morella en gra, n f alt. sin.
ca morelles de camp, n f pl alt. sin.
ca pebre d'ase, n m alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomaquera del diable, n f alt. sin.
ca tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
ca tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
ca tomaquets, n m pl alt. sin.
ca tomatera borda, n f alt. sin.
ca tomatera de bruixa, n f alt. sin.
ca tomates bordes, n f pl alt. sin.
ca tomatetes, n f pl alt. sin.
ca tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
nc Solanum nigrum L.

solanàcies

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.