Vuelva a la lista de diccionarios online

Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • nc  Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • nc  Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • nc  Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • nc  Secale cereale L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la 'mescla de blat i sègol o ordi' (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que 'el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut'.
  • ca  pelaguer, n m
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  espart, n m alt. sin.
  • ca  pèl de gos, n m alt. sin.
  • ca  segolera, n f alt. sin.
  • ca  segoleres, n f pl alt. sin.
  • nc  Stipa sp. pl.

gramínies / poàcies

Nota

  • AGELET recull les denominacions barba de cabra i pèl de gos per a Stipa sp.
  • ca  pelaguer, n m
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  espart, n m alt. sin.
  • ca  pèl de gos, n m alt. sin.
  • ca  segolera, n f alt. sin.
  • ca  segoleres, n f pl alt. sin.
  • nc  Stipa sp. pl.

gramínies / poàcies

Nota

  • AGELET recull les denominacions barba de cabra i pèl de gos per a Stipa sp.
  • ca  panissola, n f
  • ca  segolí, n m alt. sin.
  • nc  Hordeum secalinum Schreb.

gramínies / poàcies

  • ca  camamilla pudent, n f
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  segura, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mont, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anthemis cotula L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  camamilla, n f
  • ca  crisantem corimbós, n m alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin.
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin.
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.