Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  xahà, n m
  • es  chajá, n m
  • fr  kamichi, n m
  • en  chaja, n
  • en  screamer, n
  • de  Tschaja, n m
  • de  Wehrvogel, n m

<Zoologia > Ocells>

Definición
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xahà com a nom genèric de les diferents espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima (de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Amèrica del Sud, pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana de chahâ, nom guaraní d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaraní recollides en diverses fonts, [ʃa'hã] o [ʃa'xã];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en català no existeixen els sons [x] ni [h], però si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a llengües amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'àrab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos són d'origen hispànic (txa-txa-txà i txitxa), mentre que de mots començats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacolí, xacona, xiruca, xocolata, xoriço o xotis, manllevats al castellà. Sembla que la tendència en els manlleus del castellà és a fer tx quan hi ha una certa repetició (per evitar la mala pronúncia de la x intervocàlica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetició interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]