Back to top

Neoloteca

Presentación
facebooker | facebookera facebooker | facebookera

  • ca  facebooker | facebookera, n m, f
  • es  facebooker, n m, f
  • es  facebookero | facebookera, n m, f
  • fr  facebooker | facebookeuse, n m, f
  • en  facebooker, n
  • en  Facebooker, n

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definición
Persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme facebooker | facebookera:

    S'aprova la denominació facebooker | facebookera pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès facebooker (pronunciat a l'anglesa i utilitzat tant en masculí com en femení), que està força estès;

    ·és una forma lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli Facebook (1), nom propi d'una plataforma d'internet, amb adjunció del sufix català -er, -era (del llatí
    -arius, -aria), que forma noms a partir d'altres noms amb el sentit de 'professional de' o 'aficionat a';

    ·quant al sufix, és una forma anàloga, per exemple, a bloguer | bloguera ("Persona que crea i gestiona un blog"), denominació del mateix àmbit (derivada de blog) ja incorporada al diccionari normatiu, o a denominacions més tradicionals, com ara fuster | fustera,
    flequer | flequera, cotoner | cotonera, financer | financera, vinater | vinatera, etc.;

    ·pel que fa a l'arrel, la derivació sobre noms propis és un procediment habitual de creació de nous mots, tal com mostren formes consolidades, com ara fabrià (de Fabra) o barcelonisme (de Futbol Club Barcelona);

    ·segueix exactament el patró de formació de les formes youtuber | youtubera i instagramer | instagramera, del mateix àmbit, aprovades també pel Consell Supervisor;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·té ús i ja es documenta en alguns textos del sector;

    ·en altres llengües romàniques també s'han documentat solucions anàlogues, creades amb sufixació pròpia a partir de l'arrel originària.

    Es descarta la forma facebookaire, malgrat que és adequada lingüísticament, perquè el sufix
    -aire és més propi de professions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas. De vegades, també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos en què s'utilitza facebooker.

    Se'n descarta tant la semiadaptació com l'adaptació al català (faceboker, facebuker, faceboquer, facebuquer, feisboquer, feisbuquer, etc.) perquè les formes resultants s'allunyen excessivament de la forma d'origen (especialment les adaptacions completes), no es documenten i, en general, es creu que tindrien poques possibilitats d'èxit. Més endavant, en tot cas, si el terme arribés a consolidar-se també en la llengua general se'n podria plantejar la semiadaptació.

    (1) El nom propi Facebook (literalment, 'llibre de cares') remet, segons diverses fonts, als directoris fotogràfics de les universitats nord-americanes.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]