metge d'urgències | metge d'urgències, metgessa d'urgències - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):
  
  S'aproven els termes medicina d'urgències i metge -essa d'urgències (amb els sinònims complementaris urgentologia i urgentòleg -òloga, respectivament) pels motius següents:
  
  Pel que fa als conceptes:
  
  ·són termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urgències ja té actualment consideració oficial d'especialitat mèdica bàsica en alguns països (a Europa, entre d'altres, a Bèlgica, Eslovènia, la Gran Bretanya, Irlanda i Itàlia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'està estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.
  
  
  Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:
  
  ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;
  
  ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;
  
  ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;
  
  ·en altres llengües també s'utilitzen les denominacions paral·leles;
  
  ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
  
  
  Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:
  
  ·són formes lingüísticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ciència, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec lógos, que significa 'paraula, discurs';
  
  ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;
  
  ·des del punt de vista estrictament lingüístic, són formes anàlogues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i criminòleg -òloga, sexologia i sexòleg -òloga, sociologia i sociòleg -òloga o virologia i viròleg -òloga, totes constituïdes amb un formant d'origen llatí i un altre d'origen grec;
  
  ·en altres llengües es documenten denominacions paral·leles.
  
  Es descarten les formes urgenciologia i urgenciòleg -òloga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urgència, perquè són lingüísticament poc adequades.
  
  Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
  urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada també d'origen llatí -ista 'professional de'), si bé se'n documenta algun ús, perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de la formació amb el sufix leg loga, anàloga a altres denominacions de professionals mèdics com ara cardiòleg -òloga, odontòleg -òloga, ginecòleg -òloga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest àmbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un ús més popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar preferència a la formació amb el sufix grec.
  
  La forma oxiologia, paral·lela al francès oxyologie, creada a partir dels formants grecs oxýs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perquè no té ús i és poc transparent (el formant oxi- és poc habitual i no remet directament a 'urgència'). Pels mateixos motius es desestima oxiòleg -òloga.
  
  La forma emergentologia és segurament un calc de l'anglès (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc té gaire ús (tampoc en té emergentòleg -òloga). Emergenciologia (i emergenciòleg -òloga) tampoc té ús en català i és, com urgenciologia, una forma lingüísticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emergència).
  
  D'altra banda, entre medicina d'urgències i medicina d'urgència s'opta per la primera forma perquè té més ús. El fet que designacions com ara urgències hospitalàries o servei d'urgències (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribuït a l'extensió de la forma amb el plural urgències. Des del punt de vista estrictament lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urgència probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumstància que demana una actuació urgent", mentre que medicina d'urgències s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de caràcter greu, que requereix[en] l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, més precisa).
  
  Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.
  
  (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències es recull el següent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad médico quirúrgica que comprende el conocimiento, diagnóstico y tratamiento de la patología urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condición que, en opinión del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la función de algún órgano" (SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En línia]. [S.I.]: cop. 2011. usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)