hira-shuriken [ja] - Neoloteca

Nota

• Hira-shuriken és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:
  
  En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:
  
  ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;
  
  ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;
  
  ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;
  
  ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.
  
  Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.
  
  En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.
  
  Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.
  
  Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.
  
  Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
• Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hira-shuriken (sin. compl. estrella ninja):
  
  La forma hira-shuriken procedeix del japonès hira 'pla' i shuriken, format al seu torn per shu 'mà', ri 'dors, revers', i ken 'espasa'.
  
  S'opta per l'escriptura en dos mots (hira i shuriken), separats per un guionet d'acord amb la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, perquè shuriken ja és una forma lexicalitzada que fa referència a un altre concepte en japonès.
  
  En aquest cas s'aprova també la forma descriptiva estrella ninja com a sinònim complementari del manlleu perquè ja té un cert ús en català i es documenta anàlogament en la resta de llengües de referència.
  
  Es descarten altres denominacions catalanes descriptives, com ara estrella llancívola, estrella d'Okinawa o estrella japonesa, perquè no tenen tant ús com la forma aprovada. A més, les denominacions estrella d'Okinawa i estrella japonesa no s'identificarien tan clarament amb el concepte.
  
  Es desestima la forma shaken perquè fa referència a un concepte més específic, és a dir, a un tipus de hira-shuriken.
  
  La denominació xiriqueta, que s'ha documentat en alguna font per a designar aquest concepte, es desestima perquè es creu que és una deformació de la forma japonesa shuriken.