bastons
bastons
- ca bastons, n m pl
- ca claves, n f pl
- es claves
- fr bâtons de rythme
- fr claves
- it claves
- it legnetti
- en claves
- en rhythm sticks
- de Claves
- de Klanghölzer
- de Klangstäbe
Música > Instruments musicals
Definición
Instrument idiòfon de percussió d'origen afrocubà format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Nota
- La denominació claves té ús sobretot en l'àmbit de la música professional.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bastons (sin. claves):
S'aprova la denominació bastons, amb el sinònim claves, manlleu del castellà (del patró rítmic propi de la música cubana, que es coneix amb el mateix nom), pels motius següents:
Pel que fa a bastons:
·és una alternativa catalana al manlleu castellà;
·està motivada semànticament a partir de les definicions de lèxic general recollides al Diccionari de la llengua catalana(1) per a aquest substantiu: "Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s'hi caminant" i "Branca o tros de fusta prim i llarg que hom pot manejar fàcilment. Remenava les cendres amb un bastó. Els bastons emprats en el ball de bastons;
·s'ha documentat en fonts terminològiques i en diversos contextos d'ús;
·és paral·lela a les denominacions descriptives documentades en altres llengües com el francès (bâtons de rythme), l'anglès (rhythm sticks) i l'italià (legnetti);
·tot i que els especialistes consultats no utilitzen aquesta forma i prioritzen el manlleu del castellà, constaten que és una denominació habitual en àmbits escolars i en contextos didàctics.
Pel que fa a claves:
·és una forma molt estesa i els especialistes asseguren que és la que es fa servir en els contextos més especialitzats;
·es documenta en català en el Gran diccionari 62 de la llengua catalana(2) i també en alguns diccionaris especialitzats;
·en les llengües de referència com el castellà, el francès i l'anglès es recull en nombrosos diccionaris de la llengua general i en obres terminològiques.
Amb relació al gènere, s'aprova la forma claves en femení, tot i que hi ha una certa vacil·lació, perquè en la llengua d'origen es recull en femení en les principals obres de referència i perquè coincideix amb l'ús que en fan els especialistes de l'àmbit.
Quant al nombre, s'aprova bastons i claves en comptes de bastó i clave perquè, en tractar-se d'un instrument format per dos elements, s'ha lexicalitzat la forma en plural.
Es descarta la forma claus, calc del castellà claves, si bé es documenta en algunes fonts i és una de les formes habituals en contextos escolars i no professionals, perquè no està motivada semànticament a partir del sentit general de clau en català i perquè en l'àmbit de la música ja designa un altre concepte.(3)
Es desestima la variant bastonets, diminutiu de la forma aprovada bastons, perquè probablement remetria a un objecte més petit. Així mateix, es descarta la forma composta bastons de percussió perquè es considera que, en context, la forma simple bastons s'identifica inequívocament amb el concepte.
(1)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopèdia Catalana, 2007. LXXXIII, 1762 p.
(2)LÓPEZ DEL CASTILLO, L. [ed.]. Gran diccionari 62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000.
(3)En l'àmbit de la música clau es defineix al diccionari normatiu de la manera següent: "En mús., signe col·locat al començament d'un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l'escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta."