Terminologia castellera

castells

Si busquem un exemple d’un àmbit tradicional que estigui experimentant un moment particularment dolç, de seguida ens vindrà al cap el món dels castells. Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les torres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits.

Entre els valors que el món dels castells incorpora (treball en equip, esforç, superació, responsabilitat, integració, rivalitat, audàcia...) hi ha també el respecte per la tradició i, lligat amb això, la difusió d’una manera ben concreta de referir-se a cadascun dels elements que formen part d’aquesta activitat; és a dir, la difusió d’una terminologia específica ben rica.

Des de la manera de denominar cadascuna de les construccions (pilar, torre, castell, carro gros, catedral...) fins al nom que es dóna a cadascun dels castellers segons la posició que ocupa i la funció que fa (baix, segon, terç, mans, contrafort, crossa, enxaneta...). Des del nom d’elements estructurals (folre, pinya, manilles, pom de dalt...) fins a designacions d’altres elements accessoris però igualment importants (gralla, graller, tudell, camisa, faixa...). Des de maneres d’explicar com puja el castell (agafar bé, brandar, aplomar-se, aixecar per sota, carregar...) fins a maneres de referir-se als moments més complicats (fer llenya, desmuntar, despenjar-se...).

Tot un món de coneixement, doncs, que l’actual èxit dels castells ha de servir per a reforçar i eixamplar. Trobareu tota aquesta terminologia que hem destacat i molta més en el Diccionari casteller, que forma part des del primer moment de la col·lecció de Diccionaris en Línia. I si voleu viure la terminologia d’un castell des de dins, us convidem a recuperar també el #termedelasetmana (pom de dalt) que hi vam dedicar fa ben poc.