A l’etiqueta de moltes ginebres es pot llegir que contenen botànics, cosa que potser a algú li pot fer pensar en una colla d'estudiosos de les plantes molt menuts nedant dins l’ampolla o la copa del gintònic...
Un dels processos de formació de mots és l'habilitació, que es produeix quan un adjectiu es converteix en un nom o, a l’inrevés, quan un nom es converteix en adjectiu, sovint per elisió en usos sintagmàtics. En tenim un munt d’exemples: una (màquina) aspiradora, un (medicament) calmant, una camisa (de color) safrà, etc.
En el cas de botànics —o de químics, que també sovinteja—, l'habilitació ens arriba per calc directe de l’anglès, llengua en què les formes botanical i chemical, a més de ser adjectius, també funcionen com a substantius per a designar, respectivament, una substància obtinguda d’una planta i un producte químic. En català, com en altres llengües romàniques, els substantius masculins botànic i químic només fan referència a les persones (en aquest cas, de sexe masculí) versades en la ciència corresponent, la botànica o la química. Per a traduir els substantius anglesos botanical o chemical disposem de solucions sintagmàtiques en què, segons el context, podem utilitzar substantius com ara compost, essència, producte, substància o ingredient seguits dels adjectius botànic o químic.
Per tant, en els gintònics catalans no hi trobem botànics, sinó, en tot cas, compostos, essències, productes, substàncies o ingredients botànics.
(Font: TERMCAT)
