El virus de l’Ebola és el causant de la malaltia anomenada febre hemorràgica de l’Ebola o, simplement, malaltia de l’Ebola.
El nom Ebola, que forma part d’aquestes denominacions, prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, tant per a referir-se al virus com a la malaltia: en aquests casos és preferible escriure-la amb minúscula inicial.
En relació amb la pronúncia de Ebola, si bé es poden trobar arguments favorables tant a la pronúncia plana com a l’esdrúixola, es recomana la forma plana (amb accent sobre la síl·laba -bo-), perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels primers textos en què es documenta. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (libido, òpera, karate, divertimento...), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa fins a l’adaptació total, amb reducció vocàlica en els dialectes que la fan, seguint el patró habitual d’integració en la llengua. És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).
Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm i en aquesta fitxa de criteri.
