Les formes sufixades d’origen grec -gen -gena, d’una banda, i
-gènic -gènica, de l’altra, molt productives en la formació de termes dels àmbits de les ciències de la vida i de la salut, no tenen el mateix significat i és recomanable, per raons de precisió, no utilitzar-les indistintament en la creació de nous termes i valorar en cada cas quina és la més apropiada segons allò que es vulgui denominar.
Segons el diccionari normatiu, -gen -gena —que permet crear tant adjectius com substantius—, és una forma sufixada del grec -genés, derivat del mot génos, que significa ‘naixement’ o ‘origen’; indica, per tant, ‘que genera (allò que indica la base a què s’adjunta)’ o ‘que produeix (allò que indica la base a què s’adjunta)’: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen, etc. En canvi, la forma sufixada
-gènic -gènica —que s’utilitza únicament en la creació d’adjectius—, prové del mot grec genikós, que significa ‘nascut’ o ‘generat’; indica, per tant, ‘que és generat per (allò que indica la base a què s’adjunta)’ o ‘que és produït per (allò que indica la base a què s’adjunta)’: biogènic, fisiogènic, hidatogènic, neurogènic, oncogènic (que no és el mateix, doncs, que oncogen), patogènic (que no és el mateix que patogen), pirogènic, etc. De vegades, les formacions amb -gènic -gènica també estan emparentades amb substantius acabats en -gènia, forma sufixada (del mot grec geneá ‘naixement’ o ‘generació’) que sovint remet a la idea de ‘estudi de’ (per exemple, espermatogènia és l’estudi de l’espermatogènesi).
La distinció entre -gen -gena i -gènic -gènica és vàlida en la majoria de termes (encara que hi ha casos excepcionals, com ara endogen, exogen, necrogen, organogen o terrigen, que són formes tradicionals ja consolidades) i és important tenir-la en compte, especialment perquè en anglès no es fa i són molts els termes de l’àmbit científic que penetren en català per la via d’aquesta llengua.
En anglès, -gen s’utilitza únicament en la formació de substantius i significa tant ‘que produeix’ (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) com ‘que és produït per’ (cultigen, en català planta cultivada). Per a la creació d’adjectius s’utilitzen les formes sufixades -genic i -genetic, totes dues també amb el doble significat de ‘que produeix’ i ‘que és produït per’: carcinogenic, en català carcinogen (‘que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer’); iatrogenic, en català iatrogènic (‘que deriva de l’actuació del metge’); cytogenetic, en català citogen (‘que origina la formació de cèl·lules’); psychogenetic, en català psicogènic (‘produït per la psique‘), etc.
Cal tenir en compte, finalment, que encara que en català també hi ha adjectius acabats en -genètic -genètica, la majoria són formacions vinculades amb substantius acabats en -gènesi o
-genèsia (del mot grec génesis, ‘generació’): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi, etc. No sempre, com acabem de veure, els adjectius anglesos amb la terminació -genetic equivalen en català a adjectius amb aquesta mateixa terminació.
