Recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat dues formes d’àmbits ben diferents seguint un mateix criteri: la forma catalana bastons, amb el sinònim claves (manlleu del castellà), per a fer referència a l’instrument de percussió d’origen afrocubà format per dos bastons que es fan picar l’un contra l’altre, i la forma franja lliscant, per a designar la franja de text que es desplaça horitzontalment o verticalment en una pàgina web.
En tots dos casos s’han descartat les formes més habituals, claus i marquesina, calcs del castellà claves i de l’anglès marquee, respectivament, perquè no s’han considerat adequades des d’un punt de vista semàntic: en el primer cas, perquè el mot clau no designa en català el ritme propi de la música cubana que es marca amb aquest instrument i, en el segon cas, perquè el substantiu marquesina, a diferència de l’anglès marquee, no fa referència al rètol que anuncia a l’entrada d’una sala d’espectacles la representació o els intèrprets que hi participen.
El calc, que és la traducció literal d’un mot o d’un sintagma en una altra llengua, és un recurs per a la creació de neologia que s’utilitza habitualment en terminologia, especialment quan una denominació catalana formada amb els recursos de la pròpia llengua no es considera viable. Són exemples molt coneguts de calcs les formes ratolí i xarxa en informàtica (de l’anglès mouse i net, respectivament), coixinet en telefonia (del castellà almohadilla), correu electrònic (de l’anglès e-mail) o alta costura (del francès haute couture). Totes aquestes denominacions, si bé s’han creat a partir de la traducció literal d’un mot o d’un sintagma d’una altra llengua, es poden considerar semànticament adequades en català, ja sigui com a designacions metafòriques o com a designacions descriptives del concepte.
El calc pot ser desaconsellable, però, quan en la llengua d’arribada la traducció no té una motivació semàntica. Sovint aquest tipus de calcs corresponen al que en didàctica de llengües estrangeres i en la pràctica de la traducció rep el nom de falsos amics: mots formalment similars en dues llengües, sovint perquè tenen el mateix origen etimològic, però amb significats totalment o parcialment diferents. És el cas, per exemple, dels mots anglesos battery, casual, library i sympathetic, dels mots francesos bonbon, constipé i truite, i dels mots castellans espalda, oído i tráfico, que en totes o algunes de les accepcions no corresponen al mot català formalment paral·lel.
Per aquest motiu el Consell Supervisor no ha acceptat les formes claus i marquesina en l’àmbit de la música i de la informàtica, respectivament, ni altres calcs enganyosos que s’exposen en els exemples següents:
emmagatzematge de diòxid de carboni
en carbon sequestration
Acció d’acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d’estanquitat, amb l’objectiu d’aïllar-lo de l’atmosfera i evitar la seva contribució a l’efecte d’hivernacle.
El calc segrest de diòxid de carboni (de l’anglès carbon sequestration) es considera semànticament inadequat perquè el verb català segrestar, a diferència de l’anglès sequester, no té el significat genèric de ‘aïllar’.
emmascarament
en redaction
Procés consistent a ocultar o suprimir dades d’un document amb la finalitat de garantir la privacitat o la confidencialitat d’aquestes dades.
El calc redacció (de l’anglès redaction) es considera semànticament inadequat perquè el substantiu català redacció, a diferència de l’anglès redaction, no té el sentit de ‘procés de preparar un text per a la seva publicació’, sinó de ‘procés de posar un text en escrit’.
esquer
en honeypot
Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l’atenció dels pirates, amb l’objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d’atac.
El calc pot de mel (de l’anglès honeypot) es considera semànticament inadequat perquè en català pot de mel no té el sentit figurat que té honeypot en anglès.
