Tutoritzar o tutorar? Tutorització, tutoratge o tutoració?

© iStopckphoto / Alexander Raths

Recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat les formes tutoritzar i tutorització en educació. Malgrat una certa coexistència amb les formes tutorar, tutoració i tutoratge, formades probablement per semblança amb el patró monitorar i monitoratge, les formes més utilitzades amb normalitat dins l’àmbit, avalades pels especialistes i documentades ja en nombrosos textos d’especialitat i en alguns reculls lexicogràfics, són tutoritzar i tutorització.

El verb tutoritzar pot tenir dos sentits: un amb complement humà (‘orientar, un tutor, un alumne o un grup d’alumnes per mitjà de la tutoria’); i un altre, per ampliació de significat, amb complement no humà (‘fer el seguiment, un tutor, d’un curs, una matèria o bé un treball d’un alumne o un grup d’alumnes’). El substantiu derivat tutorització es refereix tant al ‘procés de tutoritzar un alumne o un grup d’alumnes’ com al ‘procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball’.

Des del punt de vista lingüístic, són formes adequades perquè tutoritzar és un verb derivat del substantiu tutor, ja recollit en el diccionari normatiu, amb l’adjunció del sufix -itzar, del llatí -izare, que generalment significa 'convertir en', però que també té el significat més genèric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d’altres), d’‘acció o procés relacionats amb (la base a què s’adjunta)’; el substantiu tutorització, al seu torn, és un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ció, del llatí -tio, -onis, que significa 'acció i efecte de'.

Ben aviat podreu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i a la Neoloteca.