"Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.
El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.
En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.
Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y)."
Font: Jaume Salvà i Lara
(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.
El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)
