Els esports no només ens ajuden a viure sinó que d’alguna manera són, ells mateixos, éssers vius: apareixen en un any que sovint podem datar, evolucionen en estratègies i reglament, agafen empenta o van llanguint fins a desaparèixer, lluny del públic i dels mitjans. I, fins tot, de vegades s’encreuen i en neixen nous esports.
Per això si un dia, en un camp de golf, veieu algú que intenta embocar una pilota de futbol a cops de peu, fareu bé de no cridar els responsables de seguretat. Perquè resulta que el futbol i el golf es van aparellar fa uns anys i en van néixer dos esports germans: el futbolgolf (regulat des del 2007 per l’Associació Mundial de Futbolgolf [World Footballgolf Association]) i el futgolf (regulat des del 2009 per la Federació Internacional de Futgolf [Federation for International FootGolf]).
Però, és clar, a part de compartir cognom hi ha germans que s’assemblen com dues gotes d’aigua i d’altres que fan pensar més aviat en un ou i una castanya. I germans que sempre van plegats i d’altres que es troben només per Nadal i als funerals –i encara.
En aquest cas, el germà gran ha sortit al futbol de pati d’escola i platja. L’objectiu del futbolgolf és satisfer el ventall més ampli possible d’usuaris, des dels xutadors ocasionals de qualsevol edat fins als més tècnics. Res, unes vambes per a xutar i ganes d’entretenir-vos a l’aire lliure i ja fareu. Per això un camp de futbolgolf és força més petit que un camp de golf i, entre el punt de partida i el banderí del forat, hi ha obstacles de tota mena que fan pensar en un camp de minigolf. Ara, hi ha igualment 18 forats i un par 72 (és a dir, el nombre de xuts considerat necessari per a completar-lo). I, com més tècnica tingueu, menys xuts fareu i més destacareu.
El germà petit, en canvi, ha sortit al futbol d’elit. El terreny de joc del futgolf és un camp de golf, que s’adapta pel que fa a la mida dels forats però manté les distàncies i els obstacles de búnquers, turons i sorrals. Aquí cal tanta potència de xut que jugar-hi sense fer el ridícul o lesionar-se pràcticament només està a l’abast de futbolistes o exfutbolistes professionals. En consonància amb les seves pretensions, les inscripcions solen tenir un cost força més alt i s’espera un mínim d’elegància en el vestir.
Si voleu jugar en català a l’un o l’altre hauríeu d'escriure-ho així, futbolgolf o futgolf, perquè són paraules formades a partir de futbol i de golf (igual que el futvòlei barreja futbol i voleibol o el futtennis barreja futbol i tennis; ja es veu que el futbol és un ésser viu especialment prolífic). En anglès, en canvi, s’escriu footballgolf i footgolf (o soccergolf) perquè per a ells les paraules de base són football (o soccer) i golf.
A més, per a evitar-vos maldecaps amb responsables de camps de golf poc comprensius, faríeu bé de jugar-hi en espais ja preparats:
- Si us decanteu pel futbolgolf, teniu el Futbolgolf Catalunya, de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), amb més de deu anys de dedicació i l’únic amb un camp homologat; el Futbol Golf Barcelona, de Santa Susanna (Maresme), i el Futbolgolf Vallès, d’Ullastrell (Vallès Occidental).
- Si us tira més la potència del futgolf, podeu provar el Golf La Garriga, de la Garriga (Vallès Oriental); la Masía de las Estrellas, de Catarroja (Horta Sud); el Foressos Golf Club, de Picassent (Horta Sud), o El Plantío Golf, d’Alacant (Alacantí).
Els esports —com els éssers vius— neixen, evolucionen i es reprodueixen. Obriu la ment, doncs. Planteu la pilota a terra, mireu el banderí i calculeu el xut...
[Apunt elaborat amb la col·laboració del Futbolgolf Catalunya.]
