El terme anglès flash flood designa un tipus d’inundació prou habitual en el nostre territori. Quin nom rep, doncs, en català? És preferible el calc (o traducció directa) de l’anglès, un terme descriptiu, o una denominació tradicional?
El tipus d’inundacions que en anglès s’anomenen flash floods són inundacions causades per l’augment ràpid i inesperat del cabal d’un corrent d’aigua en una conca relativament petita, que normalment es produeix com a conseqüència de pluges localitzades molt intenses, les quals poden haver caigut a certa distància del lloc de la inundació; d’aquí la perillositat del fenomen i la dificultat de fer-ne una previsió. En són exemples destacats les inundacions a la Conca de Barberà per la crescuda del riu Francolí, les de de Sant Llorenç des Cardassar de la tardor de 2018, o les inundacions del barri barceloní de Sarrià del juliol de 2019.
Segons els especialistes en meteorologia, aquest tipus d’inundacions, que no són alienes al nostre territori, es poden fer cada vegada més habituals arran del canvi climàtic, ja que probablement les pluges intenses, localitzades i sobtades, pròpies del clima mediterrani, també seran més freqüents. És important establir, per tant, la terminologia catalana més apropiada per a fer referència a aquest tipus d’inundacions imprevisibles.
La denominació més estesa en català entre els experts és inundació sobtada. Es tracta d’un terme correcte des del punt de vista lingüístic, que descriu el concepte adequadament i que és paral·lel a algunes de les denominacions que s’utilitzen en altres llengües del nostre entorn, com el francès (crue soudaine) o el castellà (inundación repentina).
En l’àmbit especialitzat de la meteorologia i, més concretament, de la hidrometeorologia, el coneixement de la forma anglesa flash flood ha propiciat l’ús ocasional de la forma inundació llampec. No hi ha dubte que es tracta d’una denominació creada per influència de l’anglès, però també és cert que es pot considerar lingüísticament adequada, ja que el substantiu llampec en aposició d’un altre substantiu indica el caràcter sobtat i de curta durada d’algun fenomen, com per exemple en les expressions guerra llampec (recollida en el diccionari normatiu), partida llampec (pròpia de l’àmbit dels escacs) o visita llampec. Per tant, tot i que es considera convenient donar prioritat a la denominació inundació sobtada, perquè és la més estesa i la més transparent semànticament, també pot ser vàlid utilitzar la denominació inundació llampec en certs contextos, com a forma complementària més expressiva; això sí, cal difondre aquesta forma amb prudència i assegurar que el concepte que vehicula és conegut, perquè l’ús metafòric, precisament en l’àmbit de la meteorologia, del nom llampec podria donar lloc a confusions.
Finalment, com sol passar en la terminologia meteorològica, en aquest cas també es documenta una denominació tradicional que, a grans trets, designa el mateix concepte que inundació sobtada o inundació llampec: és el terme rovinada (o rubinada), que es recull al diccionari normatiu, amb les dues variants gràfiques, com a “riuada sobtada produïda per una forta ploguda”. Aquest mot, que té una llarga tradició en català i es documenta en obres lexicogràfiques des de la primera meitat del segle XIX, és un derivat del substantiu català rovina (‘fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu ‘). Així doncs, rovinada (o, secundàriament, rubinada), és una forma catalana adequada per al concepte flash flood; ara bé, també cal tenir en compte que és una designació poc descriptiva, que s’allunya de les denominacions utilitzades en l’àmbit internacional i que pot haver caigut en desús actualment, o almenys sembla que no és pròpia de tots els territoris de parla catalana, per la qual cosa seria bo recuperar-la en contextos menys especialitzats, de caire divulgatiu, al costat de formes més descriptives.
En definitiva, aquest cas il·lustra la diversitat de termes que sovint existeixen per a un mateix concepte en meteorologia, i com en aquest àmbit sovint convé buscar l’equilibri entre la precisió terminològica, la influència d’altres llengües, i la genuïnitat. Com s’ha vist, la priorització d’una denominació pot ser necessària en els contextos més especialitzats, per una qüestió de precisió, però convé no oblidar que els textos de l’àmbit meteorològic presenten graus d’especialització diversos, de manera que hi poden tenir cabuda altres formes correctes que, tot i que no es considerin prioritàries, siguin més expressives, enriqueixin el llenguatge divulgatiu, permetin recuperar lèxic tradicional i arribin més fàcilment al públic general.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 31/10/2019]
