En el marc del Concurs Internacional de Música Maria Canals, aquesta setmana ens fixem en un terme fascinant que forma part del piano i que queda ocult: l’arpa, el nostre #termedelasetmana.
L’arpa, també anomenada bastidor, carcassa o quadre, és l’armadura de ferro que suporta la tensió longitudinal de les cordes i la tensió d'aquestes sobre el pont, està fabricada d'una sola peça de ferro colat que té molta resistència i molt poca dilatació, la qual cosa proporciona estabilitat a l'afinació. No cal ser gaire observadors per notar que l’arpa del piano no té cordes a l’aire com la seva cosina de concert. Per analogia amb l’instrument de corda pinçada, es va aplicar el mateix nom a l'element estructural del piano, que també sosté i transmet la vibració de les cordes.
Des del punt de vista lingüístic, el mot arpa té arrels germàniques i ve del fràncic harpa, terme també relacionat amb l’antic mot anglogermànic harp, que significava rasclet o urpa. Originàriament, fa referència a l’instrument proveït de ganxos (rasclet), a la mà de certs animals armada d’urpes i a l’instrument musical de marc triangular. Tal com diu Coromines en el seu DECat: «En el fons es tracta d’una translació semàntica des del rascle i eines ganxudes anàlogues, fundada sobretot en la comparació de les moltes cordes de l’arpa amb els molts ferros paral·lels del rascle, i alhora en la forma triangular i quasi punxeguda en què termina l’instrument musical.» I com hem passat de l’arpa a l’urpa? És una probable alteració de arpa per encreuament amb ungla.
Així que ja ho sabeu: quan escolteu un piano, no cal que tragueu les urpes, és moment de relaxar-se. En certa manera, també esteu escoltant una arpa oculta. Us recomanem que feu una visita a la nostra infografia sobre les parts del piano.
