Tenir la musculatura adolorida l’endemà d’un exercici massa intens no té fronteres, però la manera com ho anomenem sí: en castellà tenen agujetas o estan envarados, els francesos tenen courbatures, en italià estan indolenziti o et parlen del DOMS, els anglesos tenen o senten muscle soreness i en català… En català, què?
Passa arreu del món. Quan se sotmet el cos a una activitat física que no s’havia fet mai o que és d’una intensitat massa alta per a la condició física que es té, es produeixen microruptures de les fibres musculars. Normalment el dolor apareix entre un i tres dies després de l’exercici i s’allarga fins a un màxim de set dies, durant els quals és fàcil sentir a dir que el dolor es deu a l’àcid làctic dels músculs o que el que s’ha de fer és entrenar-se fort de seguida o prendre’s antiinflamatoris, analgèsics o cafè. Només que això no té res a veure amb l’àcid làctic i que cap d’aquests remeis és adequat. I en català…
En realitat el millor remei és planificar adequadament les sessions d’activitat física de manera que vagin creixent gradualment d’intensitat, sense grans salts. També hi ajuda arribar-hi amb un nivell de descans adequat i amb una alimentació rica en proteïnes. Però tot això és previ, i quan ja estem pel tros i cada moviment és un suplici el que va bé és fer una aplicació local de fred i després de calor a la zona afectada, acompanyada d’un massatge suau (per exemple amb un corró d'escuma); mantenir una activitat de baixa intensitat fins que la rigidesa hagi desaparegut (el sobreesforç immediat allarga el dolor i pot provocar una lesió); descansar adequadament; hidratar-se. I prendre paciència. Però com ho diem en català?
Ai, sí:
Doncs en català diem que estem cruixits o cruixides, que tenim cruiximent, que estem esbraonats o esbraonades o que tenim esbraonament.
Les formes construïdes amb esbraonar són pròpies del català de les illes, però ja sabem que el que és d’una part del domini lingüístic està a disposició de tots els altres parlants —i aquestes dues formes el diccionari normatiu les recull explícitament, amb la intenció de potenciar-les. A més, si som molt formals i no tenim gaire pressa també podem dir que tenim dolor muscular d’aparició tardana (conegut amb la sigla anglesa DOMS), que és com s’hi refereixen a l’àmbit mèdic.
En canvi, no hauríem de dir ni que tenim *cruiximents (amb un de sol ja fem), ni que tenim *tiretes (que no tenen aquest sentit). Pel que fa a les *agulletes, són gràfiques i fan una mica menys de mal que les *agujetas, però la normativa no les accepta com a pròpies, no consten en diccionaris antics o tradicionals com ara el Diccionari català-valencià-balear o els diccionaris històrics recollits per l'IEC i, per més que siguin ocurrents o simpàtiques, les altres llengües tampoc les han incorporat. De fet, una de les gràcies d’aprendre llengües és, justament, descobrir la diversitat de punts de vista i de mecanismes creatius que amaga cada cultura i aprendre que sovint no funcionen les traduccions literals de l'una a l'altra.
