Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "Rebeca" dins totes les àrees temàtiques

escapular escapular

<Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  escapular, n f
  • es  remera escapular

<Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Ploma de les espatlles dels ocells.
escarrollada escarrollada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarrollada, n f
  • ca  escarrotxada, n f
  • ca  bagotada, n f sin. compl.
  • ca  cabrerotada, n f sin. compl.
  • ca  esbagotada, n f sin. compl.
  • ca  esgallotada, n f sin. compl.
  • ca  espellucada, n f sin. compl.
  • ca  espigolada, n f sin. compl.
  • es  rebusca
  • es  rebuscamiento
  • fr  grappillage
  • en  gleaning

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

espadanya espadanya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espadanya, n f
  • ca  gínjol de cabeça, n m alt. sin.
  • ca  hispànics, n m pl alt. sin.
  • ca  iris d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  lliri blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri ciprià, n m alt. sin.
  • ca  lliri de ceba, n m alt. sin.
  • ca  lliri de cebeta, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Concepció, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marjal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de prat, n m alt. sin.
  • ca  lliri gínjol, n m alt. sin.
  • ca  lliri xifi, n m alt. sin.
  • ca  lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri-gínjol, n m var. ling.
  • nc  Iris xiphium L.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espadanya, n f
  • ca  gínjol de cabeça, n m alt. sin.
  • ca  hispànics, n m pl alt. sin.
  • ca  iris d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  lliri blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri ciprià, n m alt. sin.
  • ca  lliri de ceba, n m alt. sin.
  • ca  lliri de cebeta, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Concepció, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marjal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de prat, n m alt. sin.
  • ca  lliri gínjol, n m alt. sin.
  • ca  lliri xifi, n m alt. sin.
  • ca  lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri-gínjol, n m var. ling.
  • nc  Iris xiphium L.

<Botànica > iridàcies>

espasa robera espasa robera

<Defensa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espasa robera, n m
  • es  espada ropera, n f
  • fr  rapière, n f
  • en  rapier, n

<Defensa>

Definició
Espasa estreta i llarga pròpia del Renaixement espanyol.

Nota

  • L'espasa robera s'ha recuperat actualment i s'usa en l'art marcial de l'esgrima antiga.
espunyidella berrugosa espunyidella berrugosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espunyidella berrugosa, n f
  • ca  formatgera, n f alt. sin.
  • ca  herba del formatge, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola berrugosa, n f alt. sin.
  • ca  rèvola confitera, n f alt. sin.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola confitera, n f var. ling.
  • ca  rèvula, n f var. ling.
  • nc  Galium verrucosum Huds.
  • nc  Galium saccharatum All. var. ling.
  • nc  Galium valantia Weber var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

espunyidella berrugosa espunyidella berrugosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espunyidella berrugosa, n f
  • ca  formatgera, n f alt. sin.
  • ca  herba del formatge, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola berrugosa, n f alt. sin.
  • ca  rèvola confitera, n f alt. sin.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola confitera, n f var. ling.
  • ca  rèvula, n f var. ling.
  • nc  Galium verrucosum Huds.
  • nc  Galium saccharatum All. var. ling.
  • nc  Galium valantia Weber var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

fórmula fórmula

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fórmula, n f
  • ca  recepta, n f sin. compl.
  • ca  rècipe, n m sin. compl.
  • es  fórmula, n f
  • es  receta, n f
  • fr  formule, n f
  • fr  ordonnance, n f
  • en  formula, n
  • en  prescription, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definició
Proporció i manera en què entren a formar part les matèries constituents d'una medicina o remei.
fractura de rebava fractura de rebava

<Pediatria>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fractura de rebava, n f
  • ca  fractura de bambú, n f sin. compl.
  • es  fractura en caña de bambú, n f
  • es  fractura en rodete, n f
  • en  buckle fracture, n
  • en  torus fracture, n

<Pediatria>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>

Definició
Fractura que s'observa en infants a l'extremitat inferior del radi o del fèmur o a l'extremitat superior de l'húmer, en la unió de la metàfisi esponjosa amb la diàfisi compacta; és produïda per compressió en el sentit de l'eix. A raigs X es veu un engruiximent anular de l'os que es fa palès en els contorns com una rebava subperiòstica.
galda galda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galda, n f
  • ca  gavarró, n m sin. compl.
  • ca  gualda, n f sin. compl.
  • es  gualda, n f
  • fr  gaude, n f
  • fr  réséda jaunâtre, n f
  • fr  réséda jaune, n f
  • en  yellow mignowette, n
  • nc  Reseda luteola ssp. luteola

<Enginyeria forestal>