Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "agreujar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca apreuar, v tr
- es apreciar
- es estimar
- es evaluar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La policia ha apreuat el valor de les proves del crim.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanç abreujat, n m
- es balance abreviado
- en abridged balance sheet
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanç abreujat, n m
- es balance abreviado
- fr bilan abrégé
- en abridged balance sheet
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca circumstància agreujant, n f
- ca agreujant, n m sin. compl.
- es agravante
- es circunstancia agravante
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
El Codi penal (CP) del 1995 determina dues classes d'agreujants: d'una banda, les anomenades circumstàncies agreujants genèriques, fixades per l'article 22 del CP del 1995 i que en principi són aplicables a tota mena de delictes; d'una altra, un seguit de circumstàncies agreujants específiques vinculades a delictes concrets del llibre II del CP del 1995, que originen els anomenats «subtipus qualificats» o «subtipus agreujats».
Actualment, les circumstàncies agreujants genèriques són la traïdoria; executar el fet amb disfressa, amb abús de superioritat o aprofitant les circumstàncies de lloc, temps o auxili d'altres persones que debilitin la defensa de la persona ofesa o facilitin la impunitat dels delinqüents; l'execució del fet mitjançant preu, recompensa o promesa; la comissió del fet per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a certs aspectes personals de la víctima; l'acarnissament; l'abús de confiança; la prevalença del caràcter públic, i la reincidència. Igualment, cal tenir en compte la circumstància mixta de parentiu (art. 23 CP del 1995), que en determinats casos pot tenir efectes agreujants.
El CP del 1995 ha reduït en bona mesura el nombre de circumstàncies agreujants genèriques, si més no en comparació amb el CP del 1973 (art. 10). Amb la promulgació del CP del 1995 han desaparegut agreujants com ara la premeditació coneguda; l'execució mitjançant inundació, incendi, verí o explosió; l'astúcia i el frau, o la comissió del delicte en ocasió d'alguna calamitat o desgràcia. Alguns agreujants amb una notable tradició històrica -com ara el despoblat, la nocturnitat o la quadrilla- han vist desaparèixer el nomen iuris del text del Codi, per bé que els efectes agreujants que tenen sembla que s'han de mantenir en molts casos mitjançant l'article 22.2n del CP del 1995, que qualifica com a agreujant l'aprofitament per part de l'autor o autora de certes circumstàncies de lloc, temps o auxili d'altres persones que debilitin la defensa de la persona ofesa o facilitin la impunitat dels delinqüents.
És força difícil trobar un fonament comú a totes aquestes circumstàncies, i a la doctrina no hi ha un grau d'acord gaire elevat sobre aquesta qüestió concreta. En primer lloc, sembla que alguns agreujants es basen en la major facilitat que certes formes executives comporten per a la realització del delicte (traïdoria; abús de superioritat i aprofitament de circumstàncies que debilitin la defensa de la persona ofesa; abús de confiança i prevaliment del caràcter públic), la qual cosa es tradueix en una major perillositat de la conducta típica. En principi, l'agreujament que es desprèn d'aquestes circumstàncies es pot vincular a una major antijuridicitat del fet. En segon lloc, alguns agreujants adopten com a referent la motivació amb què actua el subjecte (motius racistes i preu, recompensa o promesa), un factor que és reconduït per una part de la doctrina a la idea d'una «major culpabilitat» del subjecte. La resta de circumstàncies sembla tenir fonaments diversos: la perillositat del reu en el cas de la reincidència; una persecució del fet més difícil en el cas de la disfressa i de les altres circumstàncies que faciliten la impunitat del delinqüent, i la pluriofensivitat de la conducta en el cas de l'acarnissament. No obstant això, la doctrina i la jurisprudència discrepen sovint sobre l'autèntica ràtio de diverses circumstàncies i, sobretot, la jurisprudència acostuma a utilitzar criteris qüestionables basats en la personalitat del subjecte, com ara la perversitat dels autors que exigeix per a apreciar l'acarnissament (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 27.2.1992, ponent: De Vega Ruiz).
A la vista d'alguns d'aquests fonaments, avui dia és molt dubtosa la legitimitat d'alguns agreujants des del punt de vista dels límits del ius puniendi, especialment dels que es basen en la perillositat del subjecte, en la seva motivació i en l'ús de mitjans que facilitin la impunitat del fet delictiu. Convindria un debat sobre la correcció de certes interpretacions doctrinals o jurisprudencials de llur contingut i, fins i tot en alguns casos, sobre la legitimitat de llur existència. Els efectes penològics de la concurrència d'aquestes circumstàncies estan fixats per l'article 66 del CP del 1995: quan només tinguin lloc agreujants, la pena del delicte que es tracti s'ha de reduir a la seva meitat superior. En el cas que concorrin alhora circumstàncies agreujants i atenuants, no hi ha una reducció obligada del marc penal, sinó que el jutge el pot recórrer en tota l'extensió havent, però, d'individualitzar la pena atenent a les circumstàncies personals dels delinqüents i a la gravetat del fet, raonant-ho a la sentència. Aquestes regles no són aplicables en el cas de les faltes, cas en què els jutges sempre poden recórrer tota l'extensió del marc penal (art. 638 CP del 1995).
Per a aplicar les circumstàncies agreujants -siguin genèriques o bé específiques-, cal que la concurrència de llurs pressupòsits fàctics formi part del dol del subjecte actiu, de tal manera que un error sobre algun dels elements que constitueixen una circumstància agreujant determina la impossibilitat d'aplicar-la (art. 14.2 CP del 1995). Els agreujants genèrics tampoc no són aplicables en els casos en què llur imposició pot comportar un ne bis in idem atribuïble al fet que el fonament de l'agreujament ja ha estat tingut en compte per tal de fixar la pena del delicte aplicable concret, o quan li són inherents de tal manera que, sense llur presència, aquest delicte no es podria cometre (art. 67 CP del 1995). Una qüestió especialment complexa és la relativa a l'eventual aplicació (comunicabilitat) dels agreujants a conductes delictives amb diversos intervinents. L'article 65 del CP del 1995 estableix, sobre aquesta matèria, la regla que indica que els agreujants basats en la disposició moral dels delinqüents, llurs relacions personals amb l'ofès, o en una altra causa personal, només s'han d'aplicar a aquells intervinents en els quals hi concorrin circumstàncies subjectives. En canvi, les circumstàncies consistents en l'execució material del fet, o en els mitjans emprats per a realitzar-la, són aplicables a tots els intervinents que en el moment de llur acció o cooperació hagin tingut coneixement de la concurrència (circumstàncies objectives).
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca clusteritzar, v tr
- es agrupar
- es clusterizar
- fr grouper
- fr mettre en grappe
- fr regrouper
- en cluster, to
- en clusterize, to
<Informàtica>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca els grups també es poden agrupar en altres grups
- en groups can also be grouped in other groups
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>
- ca factor agreujant, n m
- es factor agravante
- fr facteur aggravant
- en aggravating factor
<Homeopatia > Semiologia>
Definició
Nota
- Per exemple, la presa d'anticonceptius per part d'una pacient amb una insuficiència hepàtica és un factor agreujant.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca greujar, v tr
- es apelar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La defensa va greujar la decisió del tribunal.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca mètode abreujat per personalitzar la configuració del teclat
- en shortcut method for customizing keyboard settings
<Localització > Fraseologia>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marcatge abreujat, n m
- es marcación abreviada
- fr composition abrégée
- fr numérotation abrégée
- en speed calling
<Societat > Serveis > Telefonia>
