Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "almoinar" dins totes les àrees temàtiques

viola boscana viola boscana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  viola boscana, n f
  • ca  viola de bosc, n f sin. compl.
  • ca  viola, n f alt. sin.
  • ca  viola alba, n f alt. sin.
  • ca  viola d'alzinar, n f alt. sin.
  • ca  violer, n m alt. sin.
  • ca  violera, n f alt. sin.
  • ca  violera borda, n f alt. sin.
  • ca  violers, n m pl alt. sin.
  • ca  violes, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta, n f alt. sin.
  • ca  violeta boscana, n f alt. sin.
  • ca  violeta de bosc, n f alt. sin.
  • ca  violeta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  violetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Viola alba Besser

<Botànica > violàcies>

viola boscana viola boscana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  viola boscana, n f
  • ca  viola de bosc, n f sin. compl.
  • ca  viola, n f alt. sin.
  • ca  viola alba, n f alt. sin.
  • ca  viola d'alzinar, n f alt. sin.
  • ca  violer, n m alt. sin.
  • ca  violera, n f alt. sin.
  • ca  violera borda, n f alt. sin.
  • ca  violers, n m pl alt. sin.
  • ca  violes, n f pl alt. sin.
  • ca  violeta, n f alt. sin.
  • ca  violeta boscana, n f alt. sin.
  • ca  violeta de bosc, n f alt. sin.
  • ca  violeta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  violetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Viola alba Besser

<Botànica > violàcies>

xarop xarop

<Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  xarop, n m
  • ca  almívar, n m sin. compl.
  • es  almíbar, n m
  • es  punto de napado, n m
  • es  sirope, n m
  • fr  nappe, n m
  • fr  nappé, n m
  • fr  sirop, n m
  • en  syrup, n

<Procediments culinaris>

Definició
Dissolució de sucre en aigua, que es pot elaborar en fred o aplicant-hi calor.

Nota

  • 1. Un xarop es pot elaborar amb sacarosa o amb altres sucres, i pot contenir també altres ingredients que en modifiquin el gust o les característiques funcionals.
  • 2. Els punts de cocció tradicionals d'un xarop són el punt de fil, el punt volant, el punt de bola, el punt de caramel i el sucre cremat.