Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "amar" dins totes les àrees temàtiques

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

clonatge a l'atzar clonatge a l'atzar

<Ciències de la vida > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  clonatge a l'atzar, n m
  • es  clonación a ciegas
  • es  clonación al azar
  • fr  clonage aléatoire
  • fr  clonage aveugle
  • en  shotgun cloning

<Ciències de la vida > Genètica>

Definició
Clonatge del genoma complet d'un organisme generalment a partir de fragments genètics aleatoris.
clonatge a l'atzar clonatge a l'atzar

<.FITXA REVISADA>, <Genòmica i tecnologia genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clonatge a l'atzar, n m
  • es  clonación a ciegas, n f
  • es  clonación al azar, n f
  • fr  clonage aléatoire, n m
  • fr  clonage aveugle, n m
  • en  shotgun cloning, n

<.FITXA REVISADA>, <Genòmica i tecnologia genètica>

Definició
Clonatge del genoma complet d'un organisme generalment a partir de fragments genètics aleatoris.
cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  carabasser bord, n m sin. compl.
  • ca  cogombre salvatge, n m sin. compl.
  • ca  cogombret, n m sin. compl.
  • ca  xeringa, n f sin. compl.
  • ca  bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
  • ca  brixadors, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudent, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carabassí, n m alt. sin.
  • ca  carabassons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxosa, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassó bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre, n m alt. sin.
  • ca  cogombre amargant, n m alt. sin.
  • ca  cogombre boig, n m alt. sin.
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre de marge, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del diable, n m alt. sin.
  • ca  cogombre marí, n m alt. sin.
  • ca  cogombre silvestre, n m alt. sin.
  • ca  cogombres, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargants, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret amarg, n m alt. sin.
  • ca  cogombrets, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
  • ca  elateri, n m alt. sin.
  • ca  escarritxagossos, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  esquitxagós, n m alt. sin.
  • ca  esquitxagossos, n m alt. sin.
  • ca  herba carbassina, n f alt. sin.
  • ca  meló bord, n m alt. sin.
  • ca  meló salvatge, n m alt. sin.
  • ca  melonar bord, n m alt. sin.
  • ca  melonaret bord, n m alt. sin.
  • ca  melonets, n m pl alt. sin.
  • ca  melonets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  carabasseta pudenta, n f var. ling.
  • ca  cobrombe bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombe salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombo bord, n m var. ling.
  • ca  cobrombo salvatge, n m var. ling.
  • ca  cobrombolets, n m pl var. ling.
  • ca  cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobrombos amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cobronbo, n m var. ling.
  • ca  cocombre bord, n m var. ling.
  • ca  cocombre salvatge, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogombros amargs, n m pl var. ling.
  • ca  cogumbro, n m var. ling.
  • ca  cogumbros, n m pl var. ling.
  • ca  cohombres amarcs, n m pl var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  coombrets amargs, n m pl var. ling.
  • ca  escaritjagossos, n m var. ling.
  • ca  esquitxa gossos, n m var. ling.
  • ca  melonets colòndrios, n m pl var. ling.
  • ca  pepinera, n f var. ling.
  • ca  pepinet, n m var. ling.
  • ca  pepinillo bord, n m var. ling.
  • ca  pepinillos, n m pl var. ling.
  • ca  pepinos, n m pl var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
  • nc  Momordica elaterium L. sin. compl.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
cogombre amarg cogombre amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  cobrómbol amarg, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol bord, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium

<Botànica > cucurbitàcies>

cogombre amarg cogombre amarg

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombre amarg, n m
  • ca  cogombre bord, n m alt. sin.
  • ca  cogombre del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  esquitxadors, n m pl alt. sin.
  • ca  cobrómbol amarg, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol bord, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
  • nc  Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium

<Botànica > cucurbitàcies>

cogombre tropical cogombre tropical

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.
cogombre tropical cogombre tropical

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cogombre tropical, n m
  • es  balsamina
  • es  bálsamo
  • es  calaica
  • es  cundeamor
  • es  karela
  • es  melón amargo
  • es  sorosí
  • fr  concombre africain
  • fr  concombre amer
  • fr  courge amère
  • fr  margose
  • fr  melon amer
  • fr  momordique balsamine
  • fr  paroka
  • fr  poire de merveille
  • pt  melao de San Caetano
  • en  African cucumber
  • en  balsam pear
  • en  bitter cucumber
  • en  bitter gourd
  • en  bitter melon
  • en  la-kwa

<Botànica>

Definició
Fruit del cogombre tropical, allargat i verrucós, verd i amb llavors blanques quan és immadur i groc o ataronjat i amb llavors vermelles quan és madur, de gust amarg, que s'utilitza en cuina i amb finalitats terapèutiques.