Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
ca camarg, n m var. ling.
ca dolcamara, n f var. ling.
ca dolçamare, n f var. ling.
ca dolsamara, n f var. ling.
ca juncamara, n f var. ling.
ca morella emborratjadora, n f var. ling.
ca solano, n m var. ling.
ca vidaubi, n m var. ling.
ca vidaubí, n m var. ling.
nc Solanum dulcamara L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca piretre, n m
ca pelitre, n m sin. compl.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla amarganta, n f var. ling.
nc Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum cinerariifolium (Trevir.) Vis. sin. compl.
nc Pyrethrum cinerariifolium Trevir. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca piretre, n m
ca pelitre, n m sin. compl.
ca camamilla amargant, n f alt. sin.
ca camamilla amarganta, n f var. ling.
nc Tanacetum cinerariifolium (Trevir.) Sch. Bip.
nc Chrysanthemum cinerariifolium (Trevir.) Vis. sin. compl.
nc Pyrethrum cinerariifolium Trevir. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

ca responsable final d'una publicació, n m, f
ca garant, n m, f sin. compl.
es garante
es responsable final de una publicación
en guarantor

<Recerca clínica de medicaments > Agents>

Definició

Persona que coordina les diverses etapes de preparació i redacció d'un document que ha de ser publicat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca responsable final d'una publicació, n m, f
ca garant, n m, f sin. compl.
es garante, n m, f
es responsable final de una publicación, n m, f
fr garant | garante, n m, f
en guarantor, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Agents>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Entorn professional > Professions>

Definició

Persona que coordina les diverses etapes de preparació i redacció d'un document que ha de ser publicat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca taronger agre, n m
ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
ca aranja (fruit), n f alt. sin.
ca grill (carpel), n m alt. sin.
ca naronger, n m alt. sin.
ca naronja (fruit), n f alt. sin.
ca poncem, n m alt. sin.
ca taronger, n m alt. sin.
ca taronger amarg, n m alt. sin.
ca taronger bord, n m alt. sin.
ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
ca tarongers, n m pl alt. sin.
ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca taronja, n f alt. sin.
ca taronja (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
ca taronjo (fruit), n m var. ling.
ca teronja (fruit), n f var. ling.
ca toronja (fruit), n f var. ling.
ca tronger agre, n m var. ling.
ca tronja (fruit), n f var. ling.
nc Citrus aurantium L.
nc Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca taronger agre, n m
ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
ca aranja (fruit), n f alt. sin.
ca grill (carpel), n m alt. sin.
ca naronger, n m alt. sin.
ca naronja (fruit), n f alt. sin.
ca poncem, n m alt. sin.
ca taronger, n m alt. sin.
ca taronger amarg, n m alt. sin.
ca taronger bord, n m alt. sin.
ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
ca tarongers, n m pl alt. sin.
ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca taronja, n f alt. sin.
ca taronja (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
ca taronjo (fruit), n m var. ling.
ca teronja (fruit), n f var. ling.
ca toronja (fruit), n f var. ling.
ca tronger agre, n m var. ling.
ca tronja (fruit), n f var. ling.
nc Citrus aurantium L.
nc Citrus vulgaris Risso var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Nota

1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca xocolata amarga, n f
ca xocolata amargant, n f sin. compl.
es chocolate amargo
fr chocolat amer
en bitter chocolate

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "amargantor" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota