Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "amerar" dins totes les àrees temàtiques

amarrar amarrar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarrar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
La nau, ésser subjectada, fermada.
amarrar amarrar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarrar, v intr
  • es  amarrar

<Ports > Accions>

Definició
Subjectar, fermar, una embarcació.
amarrar amarrar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  amarrar, v tr
  • es  amarrar
  • fr  amarrer
  • en  fasten, to
  • en  moor, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Subjectar una embarcació a un punt fix o a una altra embarcació per mitjà d'una amarra.
amarrar amarrar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amarrar, v intr
  • es  amarrar

<Ports > Accions>

Definició
Subjectar-se, una embarcació, a un altre vaixell, a un moll, a una balisa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amartar, v intr
  • es  amartizar, v intr
  • en  land on Mars, to, v intr

<Astronàutica>

Definició
Aterrar a Mart.
amblar amblar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  amblar, v intr
  • es  amblar
  • fr  ambler
  • en  amble, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Caminar a bon pas un quadrúpede, mantenint el cos dret i recte i movent alhora les potes d'un mateix costat o movent-les en diagonal.
amblar amblar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  amblar, v intr
  • es  amblar
  • fr  ambler
  • en  amble, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Caminar a bon pas un quadrúpede, mantenint el cos dret i recte i movent alhora les potes d'un mateix costat o movent-les en diagonal.
ambrat -ada ambrat -ada

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ambrat -ada, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Que té el color de l'ambre groc.
ametller ametller

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.