Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "amiguer" dins totes les àrees temàtiques

cavall de mar cavall de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de Dénia, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  drac, n m sin. compl.
  • ca  caball de mer, n m var. ling.
  • ca  caballet, n m var. ling.
  • ca  drack, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris var. ling.
  • nc  Hippocampus ramulosus var. ling.
  • es  caballito
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse

<Peixos > Singnàtids>

cavall de mar cavall de mar

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de Dénia, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  drac, n m sin. compl.
  • ca  caball de mer, n m var. ling.
  • ca  caballet, n m var. ling.
  • ca  drack, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris var. ling.
  • nc  Hippocampus ramulosus var. ling.
  • es  caballito
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse

<Peixos > Singnàtids>

cistell de l'aigüera cistell de l'aigüera

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cistell de l'aigüera, n m
  • es  cesta del fregadero

<Bricolatge > Ferreteria>

colador d'aigüera colador d'aigüera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  colador d'aigüera, n m
  • en  sink strainer

<Utillatge de cuina>

Definició
Colador que s'ajusta al forat de l'aigüera per a evitar que hi entri brossa, i que normalment es pot treure i posar.
congre congre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre, n m
  • ca  congre blanc, n m sin. compl.
  • ca  congre comú, n m sin. compl.
  • ca  congre d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  congre de fang, n m sin. compl.
  • ca  congre de forat, n m sin. compl.
  • ca  congre de roquer, n m sin. compl.
  • ca  congre negre, n m sin. compl.
  • ca  congret, n m sin. compl.
  • ca  congret [petit], n m sin. compl.
  • ca  congrinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  fideu [aleví], n m sin. compl.
  • ca  fideu [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  flàmula [petit], n f sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre blanch, n m var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flamula [petit], n f var. ling.
  • nc  Conger conger
  • nc  Conger niger var. ling.
  • nc  Conger vulgaris var. ling.
  • nc  Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
  • nc  Muraena Conger var. ling.
  • es  congrio
  • es  congrio común
  • es  congrio europeo
  • es  congrio negro
  • es  negrilla
  • es  safio
  • fr  congre
  • fr  congre commun
  • fr  congre d'Europe
  • it  gronche
  • en  conger
  • en  conger eel
  • en  European conger
  • de  Meeraal

<Peixos > Còngrids>

cura d'aigües cura d'aigües

<.FITXA REVISADA>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  cura d'aigües, n f
  • es  cura de aguas, n f
  • fr  cure hydrique, n f
  • en  water cure, n

<.FITXA REVISADA>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Tractament de certes malalties mitjançant diversos tipus d'aigües minerals.
depuració d'aigües residuals depuració d'aigües residuals

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  depuració d'aigües residuals, n f
  • ca  depuració d'aigües, n f sin. compl.
  • es  depuración de aguas
  • es  depuración de aguas residuales
  • fr  épuration des eaux
  • fr  épuration des eaux usées
  • en  effluent treatment
  • en  waste water treatment

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Tractaments >

Definició
Tractament de les aigües residuals a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin acceptables per al seu ús posterior.
depuració d'aigües residuals depuració d'aigües residuals

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  depuració d'aigües residuals, n f
  • ca  depuració d'aigües, n f sin. compl.
  • es  depuración de aguas
  • es  depuración de aguas residuales
  • fr  épuration des eaux
  • fr  épuration des eaux usées
  • en  effluent treatment
  • en  waste water treatment

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Tractaments >

Definició
Tractament de les aigües residuals a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin acceptables per al seu ús posterior.
divisòria d'aigües divisòria d'aigües

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  divisòria d'aigües, n f
  • es  divisoria de aguas
  • fr  ligne de partage des eaux
  • en  waterdivide
  • en  watershed

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Línia definida pel relleu que separa dues conques hidrogràfiques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.

Nota

  • Aproximadament coincideix amb la carena d'una serralada.