Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ampli" dins totes les àrees temàtiques

bombatxos bombatxos

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  bombatxos, n m pl
  • ca  pantalons bombatxos, n m pl
  • ca  calçons a l'ampla (balear), n m pl sin. compl.
  • ca  calçons a la grega (balear), n m pl sin. compl.
  • ca  calçons amb bufes (balear), n m pl sin. compl.
  • es  bombachos, n m pl
  • es  pantalones bombachos, n m pl

<Indumentària>

Definició
Pantalons amples i bombats, que generalment arriben per sota el genoll o fins a mitja cama.

Nota

  • 1. Els bombatxos són una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina de les Illes Balears, i s'utilitzen en les danses tradicionals d'aquesta zona i en la indumentària dels xeremiers.
  • 2. Les denominacions calçons amb bufes i calçons a la curta de vegades s'utilitzen més específicament per a designar els bombatxos que arriben per sota el genoll, mentre que la denominació calçons a l'ampla s'aplica més aviat als bombatxos que arriben fins a mitja cama.
botja d'esca botja d'esca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'esca, n f
  • ca  fàgnalon rupestre, n m alt. sin.
  • ca  flor de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa borda, n f alt. sin.
  • ca  morenera ampla, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bótja dresca, n f var. ling.
  • nc  Phagnalon rupestre (L.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja d'esca botja d'esca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'esca, n f
  • ca  fàgnalon rupestre, n m alt. sin.
  • ca  flor de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa borda, n f alt. sin.
  • ca  morenera ampla, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bótja dresca, n f var. ling.
  • nc  Phagnalon rupestre (L.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cable de banda ampla cable de banda ampla

<Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cable de banda ampla, n m
  • es  cable de banda ancha
  • fr  câble à large bande
  • en  broadband cable
  • en  wideband cable

<Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>

cable de banda ampla cable de banda ampla

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cable de banda ampla, n m
  • es  cable de banda ancha
  • fr  câble à large bande
  • en  broadband cable
  • en  wideband cable

<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>

Definició
Cable amb una amplada de banda que permet de transmetre gran quantitat d'informació, generalment senyals d'àudio, de vídeo i dades, a alta velocitat.
caiman de morro ample caiman de morro ample

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caiman de morro ample, n m
  • ca  jacaré, n m
  • es  caimán yacaré
  • es  yacaré
  • en  broad-snouted caiman
  • nc  Caiman latirostris

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

cap-i-ample cap-i-ample

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cap-i-ample, n m
  • es  nesga

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Peça de quatre costats, un dels quals és més ample que el seu oposat.
coixí d'agulles coixí d'agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles coixí d'agulles

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coixí d'agulles, n m
  • ca  eixorba-rates, n m alt. sin.
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin.
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling.
  • ca  eixorda rates, n m var. ling.
  • ca  frigola, n f var. ling.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • ca  maro, n m var. ling.
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling.
  • nc  Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

comunicació de banda ampla comunicació de banda ampla

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  comunicació de banda ampla, n f
  • es  comunicación de banda ancha, n f
  • en  wideband communication

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Comunicació en què l'amplada de banda permet transmetre senyals d'àudio, de vídeo i de dades a alta velocitat.