Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "antoni" dins totes les àrees temàtiques

marieta marieta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  marieta, n f
  • ca  bouet de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  palometa, n f sin. compl.
  • ca  poriol, n m sin. compl.
  • ca  vaqueta de Sant Anton, n f sin. compl.
  • ca  volamaria, n f sin. compl.
  • es  mariquita
  • es  vaquita de San Antón
  • fr  bête à Bon Dieu
  • en  ladybird

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Coleòpter de la família dels coccinèl·lids, que és un depredador d'insectes, especialment de pugons.
neurinoma d'Antoni tipus A neurinoma d'Antoni tipus A

<Anatomia patològica>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  neurinoma d'Antoni tipus A, n m

<Anatomia patològica>, <Neurologia>

Definició
Tumor format per cèl·lules de Schwann disposades en feixos d'espiral associades a fibres de reticulina. Els nuclis són agrupats en forma de palissada.
neurinoma d'Antoni tipus B neurinoma d'Antoni tipus B

<Anatomia patològica>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  neurinoma d'Antoni tipus B, n m

<Anatomia patològica>, <Neurologia>

Definició
Tumor tou format per cèl·lules de Schwann disposades irregularment i per fibres de reticulina. Entremig es troben formacions quístiques.
panderola panderola

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  panderola, n f
  • ca  panerola, n f
  • ca  pastereta, n f
  • ca  porquet de Sant Antoni, n m
  • es  cochinilla de la humedad, n f
  • nc  Porcellio scaber

<Zoologia > Crustacis>

Definició
Crustaci isòpode que habita en llocs foscos i humits i que, davant el perill, es caragola formant una bola.
porquet de Sant Antoni porquet de Sant Antoni

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  porquet de Sant Antoni, n m
  • es  cochinilla
  • es  cochinilla de humedad
  • es  vaca de San Antón
  • nc  Oniscus Asellus

<Zoologia > Insectes>

Definició
Nom donat a diversos crustacis isòpodes que habiten en llocs foscos i humits i que, davant el perill, es caragolen formant una boleta.
porqueta porqueta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  porqueta, n f
  • ca  aranya del bon Jesús, n f sin. compl.
  • ca  bouet de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  caterineta, n f sin. compl.
  • ca  cuc de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  cuca de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  cuqueta del bon Jesús, n f sin. compl.
  • ca  gallinorba, n f sin. compl.
  • ca  gitano, n m sin. compl.
  • ca  marraco, n m sin. compl.
  • ca  marrameu, n m sin. compl.
  • ca  muleta del bon Jesús, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  panerola, n f sin. compl.
  • ca  pastera, n f sin. compl.
  • ca  paternostrera, n f sin. compl.
  • ca  porquet de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  somereta, n f sin. compl.
  • ca  trugeta, n f sin. compl.
  • ca  truja, n f sin. compl.
  • es  cochinilla de humedad
  • fr  cloportes
  • en  sowbugs

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Crustaci isòpode terrestre del grup Oniscoideus com ara les espècies Armadillium, Porcellio o Oniscus, que viu en el sòl i es cabdella quan se'l toca o es veu en perill.
salicària salicària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salicària, n f
  • ca  flor de braçal, n f sin. compl.
  • ca  bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
  • ca  estronca-sang, n m alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  estroncaculs, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagarrines, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba dels recs, n f alt. sin.
  • ca  herba diarrea, n f alt. sin.
  • ca  litre, n m alt. sin.
  • ca  marialluïsa borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  trencadalles, n f alt. sin.
  • ca  vara de riu, n f alt. sin.
  • ca  carmelles de pioc, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la diarrera, n f var. ling.
  • ca  litra, n f var. ling.
  • nc  Lythrum salicaria L.

<Botànica > litràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salicària, n f
  • ca  flor de braçal, n f sin. compl.
  • ca  bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
  • ca  estronca-sang, n m alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  estroncaculs, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagarrines, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba dels recs, n f alt. sin.
  • ca  herba diarrea, n f alt. sin.
  • ca  litre, n m alt. sin.
  • ca  marialluïsa borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  trencadalles, n f alt. sin.
  • ca  vara de riu, n f alt. sin.
  • ca  carmelles de pioc, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la diarrera, n f var. ling.
  • ca  litra, n f var. ling.
  • nc  Lythrum salicaria L.

<Botànica > litràcies>

segura segura

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
serverola serverola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  serverola, n f
  • ca  agrimònia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal estrany, n f sin. compl.
  • ca  herberola, n f sin. compl.
  • ca  setge, n m sin. compl.
  • ca  agrimònia comuna, n f alt. sin.
  • ca  canabassa, n f alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  eupatòria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba agrimònia, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba de les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal estrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  herba ramona, n f alt. sin.
  • ca  herba servera, n f alt. sin.
  • ca  herba tossera, n f alt. sin.
  • ca  mal estrany, n m alt. sin.
  • ca  saquer, n m alt. sin.
  • ca  servereta, n f alt. sin.
  • ca  serverina, n f alt. sin.
  • ca  setge blanc, n m alt. sin.
  • ca  setsagnies, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  agramònica, n f var. ling.
  • ca  agrimoni, n m var. ling.
  • ca  agrimònica, n f var. ling.
  • ca  cervereta, n f var. ling.
  • ca  cerverola, n f var. ling.
  • ca  gramònica, n f var. ling.
  • ca  gremònia, n f var. ling.
  • ca  gremònica, n f var. ling.
  • ca  grimònia, n f var. ling.
  • ca  herba de garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del garrotillo, n f var. ling.
  • ca  herba del malastrany, n f var. ling.
  • ca  herba grimònia, n f var. ling.
  • ca  malastrany, n m var. ling.
  • ca  mònica, n f var. ling.
  • ca  serrarola, n f var. ling.
  • nc  Agrimonia eupatoria L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.