Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca braçal, n m
es brazalete
fr brassard
en armlet
eu besoko

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició

Tros de roba que porten opcionalment els pilotaris al voltant del braç per tal de ser identificats.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca braçal, n m
es brazal
es brazalete
fr brassard
en armband
en armlet
en badge

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició

Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze, utilitzada com a distintiu per un àrbitre, un esportista o un organitzador.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca còlit formiguer d'Arnott, n m
es zorzal hormiguero de Arnot
fr traquet d'Arnott
en Arnot's chat
en white-headed black-chat
de Arnottschmätzer
nc Myrmecocichla arnotti
nc Pentholaea arnotti alt. sin.

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

Nota

El nom específic d'Arnott fa referència a David Arnott (1822-1894), advocat sud-africà.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca còlit formiguer d'Arnott, n m
es zorzal hormiguero de Arnot
fr traquet d'Arnott
en Arnot's chat
en white-headed black-chat
de Arnottschmätzer
nc Myrmecocichla arnotti
nc Pentholaea arnotti alt. sin.

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

Nota

El nom específic d'Arnott fa referència a David Arnott (1822-1894), advocat sud-africà.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca caracteritzador | caracteritzadora, n m, f
es caracterizador
fr caractérisateur
fr maquilleur d'effets spéciaux
en make-up designer
en makeup artist

<Arts > Ocupacions>, <Audiovisuals > Ocupacions>

Definició

Persona que crea i dissenya la transformació d'un actor en un personatge determinat per mitjà del maquillatge i altres elements, com ara postissos o pròtesis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca carnet d'estudiant, n m
ca targeta d'estudiant, n f
es carné de estudiante
es tarjeta de estudiante
fr carte d'étudiant
fr carte étudiant
fr carte étudiante
en student card
en student ID card
en student identification card

<Educació > Organització i gestió educatives > Organització educativa>

Definició

Document d'identitat que acredita que el seu titular és estudiant d'una institució educativa determinada.

Nota

En un carnet d'estudiant hi sol figurar el nom de la institució educativa, el nom de l'estudiant, la seva fotografia, la data de naixement i el període de validesa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

ca carnet d'estudiant, n m
es carné de estudiante, n m
en student card, n
en student identity card, n

<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca carnet de conduir intel·ligent, n m
es carnet de conducir inteligente
fr permis de conduire intelligent
en intelligent driving licence

<Societat > Sectors > Transports>

Definició

Targeta electrònica que conté l'historial de conducció del propietari d'un vehicle i que permet algunes opcions relacionades amb el seu funcionament, com ara l'obertura de les portes o la posada en marxa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arniet" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició