Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca eritema nodós leprós, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Forma de lepra en què apareixen nòduls subcutanis que poden ulcerar-se.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca espàrrecs, n m pl
es espárragos, n m pl
fr asperges, n f pl
pt aspargos, n m pl
en asparagus, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca espardenya (llesca amb pebrot i albergínia escalivats amb anxoves)
es espardenya (pan de payés con pimiento y berenjena asados con anchoas)
fr espardenya (pain de campagne au poivron et à l'aubergine rôtis aux anchois)
it espardenya (pane toscano con peperone e melanzana arrostiti con acciughe)
en espardenya (peasant's bread with roast pepper and aubergine with anchovies)
de Espardenya (Bauernbrot mit geröstetem Paprika, gerösteten Auberginen und Anchovis)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca espardenya (llesca amb pebrot i albergínia escalivats, anxoves i tonyina)
es espardenya (pan de payés con pimiento y berenjena asados, anchoas y atún)
fr espardenya (pain de campagne au poivron et à l'aubergine rôtis, aux anchois et au thon)
it espardenya (pane toscano con peperoni e melanzane arrosto, acciughe e tonno)
en espardenya (peasant's bread with roast pepper and aubergine, anchovies and tuna)
de Espardenya (Brotschnitte mit geröstetem Paprika und Auberginen, Anchovis und Thunfisch)

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca esperit aspre, n m
es espíritu áspero
fr esprit rude
en rough breathing

<Lingüística>

Definició

Esperit que indica aspiració de l'element que determina (').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca flamets casolans
es tocinos de cielo caseros
fr petits crème caramels aux jaunes d'oeuf maison
it minibudini caserecci
en home-made mini crème caramels
de kleine hausgemachte Puddings

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca forn d'ast, n m
es asador
es cocinera
es hornillo de asados

Definició

Forn format per una caixa circular o semicircular, un ast i un recipient per a recollir el suc, no necessàriament tancat del tot, que serveix per a obtenir una cocció entre la del forn i la de l'ast.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gallet, n m
ca aguileta, n f sin. compl.
ca gallet de rei, n m sin. compl.
ca gallets, n m pl sin. compl.
ca mula, n f sin. compl.
ca músic, n m sin. compl.
ca músic de forària, n m sin. compl.
ca xavo, n m sin. compl.
ca xavos, n m pl sin. compl.
ca capra, n f var. ling.
ca chavito, n m var. ling.
ca chavo, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca gallét, n m var. ling.
ca javo, n m var. ling.
ca music, n m var. ling.
ca music de furari, n m var. ling.
ca ochavo, n m var. ling.
nc Capros aper
nc Capros asper var. ling.
es gayano
es ochavo
fr coquette
fr sanglier
it tordo fischietto
en boarfish
en striped wrass. Cook

<Peixos > Caproids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "asprós" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició