Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "asserir" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aconseguir, v tr
  • ca  assolir, v tr sin. compl.
  • ca  atènyer, v tr sin. compl.
  • ca  obtenir, v tr sin. compl.
  • es  alcanzar
  • es  conseguir
  • es  lograr
  • es  obtener

<Dret>

Definició
Algú, arribar a fer {allò que es proposa} o a obtenir {allò que desitja} amb el propi esforç.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Aconseguí entrar al cos dels Mossos d'Esquadra.

    Ex.: Va obtenir una plaça a l'ajuntament.

    Ex.: L'Ajuntament ha pres les mesures adients per a atènyer la protecció de les dades personals contingudes en fitxers de titularitat municipal.

    Ex.: Cal posar en pràctica polítiques necessàries que permetin assolir un major grau de seguretat en el treball.

    V. t.: a preu fet adv
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adherir, v tr
  • es  adherir, v tr
  • fr  adhérer, v tr
  • en  adhere, to, v tr
  • de  haften, v tr

<Enginyeria>

adherir adherir

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  adherir, v tr
  • es  adherir, v tr
  • fr  adhérer, v tr
  • en  adhere (to), v tr
  • eu  atxeki
  • eu  erantsi
  • eu  itsatsi

<Fusteria > Tècniques i procediments>

adherir-se adherir-se

<Dret internacional privat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adherir-se, v intr pron
  • es  adherir

<Dret internacional privat>

Definició
Constituir-se en part en un tractat signat anteriorment entre altres estats.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Espanya s'ha adherit a una sèrie de pactes de drets civils i polítics aprovats per l'ONU.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adherir-se, v intr pron
  • es  adherir
  • es  sumar

<Dret>

Definició
Mostrar-se fermament d'acord amb una idea, una opinió, un dictamen o una doctrina o associar-se a un acord.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat defensor s'ha adherit a la decisió del jutge.
adherir-se a l'apel·lació adherir-se a l'apel·lació

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  adherir-se a l'apel·lació, v intr
  • es  adherirse a la apelación, v intr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

adherir-se a l'apel·lació adherir-se a l'apel·lació

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adherir-se a l'apel·lació
  • es  adherirse a la apelación

<Dret penal>

Definició
En el procés judicial, el litigant que ha consentit una resolució, aprofitar-se de l'apel·lació interposada per un altre litigant per a impugnar els aspectes de la resolució que li són gravosos i contra els quals inicialment no havia recorregut.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'altra litigant es va adherir a l'apel·lació raonant, en l'escrit d'oposició, els punts en els quals creia que li era perjudicial l'acord.
adherir-se al recurs adherir-se al recurs

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  adherir-se al recurs, v intr
  • es  adherirse al recurso, v intr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>