Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bajaneria" dins totes les àrees temàtiques

barateria

<Economia > Finances > Assegurances>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barateria, n f
es baratería
en barratry

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de danys > Assegurança de transports i mercaderies>

Definició

Acte il·lícit comès pel capità d'un vaixell, per actes fraudulents, imprudència o negligència.

Nota

Es distingeix entre barateria fraudulenta i barateria simple. L'anglès barratry és l'equivalent de barateria fraudulenta.

barateria

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barateria, n f
es baratería, n f

bardana

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bardana, n f
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapasser, n m alt. sin.
ca repalassa, n f alt. sin.
ca bardenera, n f var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
nc Arctium chaberti Briq. in Cavill. et Burnat subsp. balearicum Arènes
nc Arctium tomentosum auct. bal. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bardana

<Botànica>

ca bardana, n f
ca bardanera, n f alt. sin.
ca catxurrera, n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapasser, n m alt. sin.
ca repalassa, n f alt. sin.
ca bardenera, n f var. ling.
ca llepassa, n f var. ling.
ca rapalassa, n f var. ling.
nc Arctium chaberti Briq. in Cavill. et Burnat subsp. balearicum Arènes
nc Arctium tomentosum auct. bal. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bataner | batanera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bataner | batanera, n m, f
es batanero
fr conducteur d'installation de foulage de textiles
en fuller
en fulling-mill operator
en tucker
en walker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició

Persona que acciona un batan que enfeltra teixits de llana.

bataner | batanera

<Indústria > Indústria tèxtil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. SERVEI DE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS. Lèxic de la indústria tèxtil a Mollet del Vallès. Mollet del Vallès: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bataner | batanera, n m, f

<Indústria tèxtil > Oficis. Càrrecs>

Definició

Persona que treballa en un batan.

Nota

Les persones que exercien aquest ofici eren, bàsicament, homes.

batanga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca batanga
ca bano'o sin. compl.
ca banoho sin. compl.
ca noho sin. compl.
ca nohu sin. compl.
ca noku sin. compl.
ar باتانغا
cy Batanga
cy Bano'o sin. compl.
cy Banoho sin. compl.
cy Noho sin. compl.
cy Nohu sin. compl.
cy Noku sin. compl.
de Batanga
de Bano'o sin. compl.
de Banoho sin. compl.
de Banoo sin. compl.
de Noho sin. compl.
de Nohu sin. compl.
de Noku sin. compl.
en Batanga
en Bano'o sin. compl.
en Banoho sin. compl.
en Banoo sin. compl.
en Noho sin. compl.
en Nohu sin. compl.
en Noku sin. compl.
es batanga
es bano'o sin. compl.
es banoho sin. compl.
es noho sin. compl.
es nohu sin. compl.
es noku sin. compl.
eu batangera
eu bano'o sin. compl.
eu banoho sin. compl.
eu batanga sin. compl.
eu batangera sin. compl.
eu noho sin. compl.
eu nohu sin. compl.
eu noku sin. compl.
fr batanga
fr bano'o sin. compl.
fr banoho sin. compl.
fr noho sin. compl.
fr nohu sin. compl.
fr noku sin. compl.
gl batanga
gl bano'o sin. compl.
gl banoho sin. compl.
gl noho sin. compl.
gl nohu sin. compl.
gl noku sin. compl.
gn vatanga
gn noho sin. compl.
gn nohu sin. compl.
gn noku sin. compl.
gn vano'o sin. compl.
gn vanoho sin. compl.
it batanga
it bano'o sin. compl.
it banoho sin. compl.
it noho sin. compl.
it nohu sin. compl.
it noku sin. compl.
pt batanga
pt bano'o sin. compl.
pt banoho sin. compl.
pt noho sin. compl.
pt nohu sin. compl.
pt noku sin. compl.
tmh Tabatangat
tmh Bano'o sin. compl.
tmh banoho sin. compl.
tmh noho sin. compl.
tmh nohu sin. compl.
tmh noku sin. compl.
zh 巴唐加语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

bijuteria

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca bijuteria, n f
es bisutería
fr bijouterie fantaisie
en costume jewellery [GB]
en costume jewelry [US]

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

bijuteria

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca bijuteria, n f
es bisutería, n f
fr bijouterie fantaisie, n f
pt bijuteria, n f
en costume jewellery, n
en costume jewelry, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

botoneria

<Indumentària>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca botoneria, n f
es botonería

<Indumentària>

Definició

Fàbrica o botiga de botons.