Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bare" dins totes les àrees temàtiques

baia baia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baia, n f
  • es  baya, n f
  • fr  baie, n f
  • en  berry, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BAIE, n f
  • ca  Barcelona Aeronàutica i Espai, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de Barcelona Aeronàutica i Espai.

Plataforma creada el novembre de 2000 per a la promoció de Catalunya i, en concret, de la Regió Metropolitana de Barcelona com un entorn competitiu per a les activitats relacionades amb la indústria aeronàutica i l'espai.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BAIE BAIE

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BAIE, n f
  • ca  Barcelona Aeronàutica i Espai, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de Barcelona Aeronàutica i Espai.

Plataforma creada el novembre de 2000 per a la promoció de Catalunya i, en concret, de la Regió Metropolitana de Barcelona com un entorn competitiu per a les activitats relacionades amb la indústria aeronàutica i l'espai.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BAIE BAIE

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BAIE, n f
  • ca  Barcelona Aeronàutica i Espai, n f sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definició
Acrònim de Barcelona Aeronàutica i Espai.

Plataforma creada el novembre de 2000 per a la promoció de Catalunya i, en concret, de la Regió Metropolitana de Barcelona com un entorn competitiu per a les activitats relacionades amb la indústria aeronàutica i l'espai.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
bala bala

<Indústria > Indústria tèxtil > Filatura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bale
  • de  Ballen

<Indústria > Indústria tèxtil > Filatura>

Definició
Fardell d'una mercaderia premsada i lligada amb fleixos o filferros, que sol prendre una forma prismàtico-rectangular.
bala bala

<Indústria tèxtil i de la confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bale

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balisa, n f
  • es  baliza
  • fr  balise
  • en  ground lighting
  • de  Bake

<Construcció>

barà barà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barà
  • ca  barasano del nord sin. compl.
  • ca  pocanga sin. compl.
  • ca  waimaha sin. compl.
  • cod  wáimaja
  • cod  waípinõmakã
  • ar  بارا
  • cy  Bará
  • cy  Barasano gogleddol sin. compl.
  • cy  Pocanga sin. compl.
  • cy  Waimaha sin. compl.
  • de  Bará
  • de  Barasano do Norte sin. compl.
  • de  Pocanga sin. compl.
  • de  Waimaha sin. compl.
  • en  Bará
  • en  Northern Barasano sin. compl.
  • en  Pocanga sin. compl.
  • en  Pokangá sin. compl.
  • en  Waimaha sin. compl.
  • es  bara
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasano del norte sin. compl.
  • es  huaimaha sin. compl.
  • es  pocanga sin. compl.
  • es  pokangá sin. compl.
  • es  waimaha sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  bara sin. compl.
  • eu  iparraldeko barasanera sin. compl.
  • eu  pocanga sin. compl.
  • eu  waimaha sin. compl.
  • fr  bara
  • fr  barasana du nord sin. compl.
  • fr  pocanga sin. compl.
  • fr  waimaja ou waimaha sin. compl.
  • gl  bará
  • gl  barasano do norte sin. compl.
  • gl  pocanga sin. compl.
  • gl  waimaha sin. compl.
  • it  barà
  • it  barasano del nord sin. compl.
  • it  pocanga sin. compl.
  • it  waimaha sin. compl.
  • ja  バラ語
  • ja  バラサノ デル ノ-ルド語 sin. compl.
  • nl  Bará
  • nl  Barasano del Norte sin. compl.
  • nl  Pocanga sin. compl.
  • nl  Waimaha sin. compl.
  • pt  bará
  • pt  barasano do norte sin. compl.
  • pt  pocanga sin. compl.
  • pt  waimaha sin. compl.
  • ru  Бара
  • ru  Паканг sin. compl.
  • ru  Ваймаха sin. compl.
  • ru  Поканга sin. compl.
  • ru  Северный барасано sin. compl.
  • zh  巴拉语
  • zh  北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.

La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
barasana barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barasana
  • ca  barà sin. compl.
  • ca  barasano sin. compl.
  • ca  edulia sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • cod  baka uka
  • cod  hadira uka
  • cod  jiba uka
  • ar  باراسانية
  • cy  Barasana
  • cy  Bará sin. compl.
  • cy  Barasano sin. compl.
  • cy  Edulia sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • de  Barasana
  • de  Bará sin. compl.
  • en  Barasana
  • en  Bará sin. compl.
  • en  Barasano sin. compl.
  • en  Edulia sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • es  barasano
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasana sin. compl.
  • es  edulia sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  barà sin. compl.
  • eu  barasano sin. compl.
  • eu  edulia sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • fr  barasana
  • fr  bara sin. compl.
  • fr  bará sin. compl.
  • fr  barasano sin. compl.
  • fr  edulia sin. compl.
  • fr  edúuria sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • gl  barasana
  • gl  bará sin. compl.
  • gl  barasano sin. compl.
  • gl  edulia sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gn  varasána
  • gn  edulia sin. compl.
  • gn  paneroa sin. compl.
  • gn  vara sin. compl.
  • gn  varasána sin. compl.
  • it  barasana
  • it  barà sin. compl.
  • it  barasano sin. compl.
  • it  edulia sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • ja  バラサナ語
  • ja  バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
  • nl  Barasana
  • nl  Bará sin. compl.
  • nl  Barasano sin. compl.
  • nl  Edulia sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • pt  barasana
  • pt  bará sin. compl.
  • pt  barasano sin. compl.
  • pt  edulia sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • ru  Барасана
  • ru  Бара sin. compl.
  • ru  Эдулья sin. compl.
  • ru  Панероа sin. compl.
  • ru  Барасано sin. compl.
  • sw  Barasano
  • sw  Bará sin. compl.
  • sw  Barasana sin. compl.
  • sw  Edulia sin. compl.
  • sw  Paneroa sin. compl.
  • tmh  Tabarazant
  • zh  巴拉萨纳
  • zh  巴拉 sin. compl.
  • zh  厄都里亚 sin. compl.
  • zh  巴拉萨诺 sin. compl.
  • zh  帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
barb barb

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barb, n m
  • ca  brià, n m sin. compl.
  • es  barro
  • fr  bossede
  • fr  varron
  • it  tarolo
  • en  warole
  • de  Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.